El fosc invasor

S'hi pot passar ?, ja, ja !
ni tanmateix aixó gosses preguntar,
tan se val, tu ja ets dins
dels nostres fragils cossos.

Vas com equipatge
sense demanar-nos permìs,
desde el primer dia
de les nostres vides.

Ets el nostre fosc invasor,
que dins nostre hi dorms
i quan despertes,
ets comun huracà despreciable.

Nostre vides depenen
de nostres ganes de viura-les,
i tu . . . te n'aprofites d'aquells
que per fragilitat es rendeixen.

No t'interessa a qui fas mal,
nens petits o grans,avis, paeres,
l'unic que t'importa es apagar
les seves meravelloses vides.

Nostres ganes de viure
son el teu pitjor enemic,
per aixó et comportes
com a neci reptil insociable.

Odios, repulsiu, indesitjable,
son adjectius que et caracteritzen,
destrueixes tot alló que toques . . .
com vols que no et despreciem !?.

No puc pronunciar el teu nom,
una angoixa m'agafa tot el cos
i per la pell s'escapa una suor freda,
esgarrifança, només es aixo el que puc sentir

Voldria fer volar la meva veu !
. . . tant alta fins arribar al cel,
poder dir que t'hem esborrat !
per fì dels nostres cosos i dir:

Ei tu !, fosc invasor !,
maleït cavaller negre !,
tu deixaras algun dia
de sembrar la por als nostres cosos !.

I voldria que aquestes paraules,
algun dia les pugués dir,
i que fos com paraules magiques
i al despertar fos veritat.

Per aixó voldria veure mes enllà !,
i descobrir les mans, que terminaràn
d'una vegada per sempre ! . . .
amb la teva indesitjable existencia. . .

. . . Per poder-les abraçar.