Transitem camins

Un relat de: Endevina'm
Transitem camins

Transitem per camins
dins la ignorància
de la mútua indiferència
que voreja el ser invisible.
Et demanes pel dubte
d'uns enfilalls discrets
que cerquen el caliu
de la sang freda.
Ella també és mare!
En la fredor del tacte
s'endevina l'amor
de qui pareix
i algú et dirà que això
no és el mateix.
Compartim estances
segles fa,
elles embolcallen
i tu abrigues
qui tot sol
algun dia caminarà.










Per participar del REPTE POÈTIC VISUAL - 304 MARE/Maman proposat per Atlantis.

Comentaris

  • Comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 29-09-2022

    Han esborrat a Atlàntis i Kefas, tal com has vaticinat, i el fil de l'escrutini també. No sé si t'havia donat temps de llegir que t'agrairia molt si convoques túnel proper RPV
    Amb total cordialitat

  • caminar sols[Ofensiu]
    Atlantis | 28-09-2022

    Primer de tot agrair-te que el tema i la fotografia t’hagin motivat a escriure i a participar en el repte.
    Em sembla que parles de l’aranya des d’una visió de fora...com a mare li veus un tacte fred...potser si. Però em quedo sobretot amb els últims versos

    abrigues
    qui tot sol
    algun dia caminarà.

    Perquè abriguem els fills i sabem que un dia caminaran sols.

  • Informacio[Ofensiu]
    Prou bé | 20-09-2022

    Per si és el cas que no ho has vist Atlantis també ha desaparegut de la pàgina amb tot el seu contingut. He parlat amb ella i no ha marxat, ha estat "esborrada,", com va passar amb Kefas...

    Ufff amb total cordialitat

  • un relat bonic[Ofensiu]
    Noia Targarina | 20-09-2022 | Valoració: 10

    Bona tarda,

    És un relat molt bonic i molt bent explicat.

    Una abraçda.

    Noia Targarina

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

44 Relats

197 Comentaris

31322 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.
No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.

Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.