Trànsit urbà

Un relat de: Rita O'Neal

Ja no podem anar pel carrer,
ja no és el que era,
tots freds com una nevera,
i volent arribar els primers.

La majoria amb el cotxe encastat,
el deixen en doble filera,
o en forma de flauta travessera,
quan hi ha llocs buits més endavant.

Els que manen tenen la paella pel mànec,
i tallen la circulació,
i quan no tenen altra opció,
et fan passar per on els dóna la gana.

Les iaies fan "rallies" amb els cotxets,
mentre les esquives, baixes la vorera,
mentre algun cotxe impertinent,
sense intermitents i serietat severa,
t'intimida precipitadament.

Comentaris

  • Kin fart de riure![Ofensiu]
    llamp! | 28-04-2008 | Valoració: 10

    Apelo a el sentit crític del poema. També el trobo molt humorístic o irònic, com vulguis. I no és per menys, donat que ser peó i ser conductor en alguns pobles o ciutats esdevé tota una odissea.

    La rima li dóna musicalitat, l'estructura és desigual, però no importa pq el resultat que s'endevina és que ets una futurible poetessa amb totes les de la llei.

    Un petonàs!

    K. llampec K.