Tr3s

Un relat de: kispar fidu

Tr3s han estat els cops que els meus ulls s'han quedat fixats en una imatge.
3, les vegades que la meva respiració s'ha aturat deixant pas al moviment d'un cos.
Tres, els cops que he pogut sentir la variació del ritme del meu cor.
3, les vegades que he sentit la necessitat de plorar per un somriure.
Tres, els cops que sols he pogut mirar en una sola direcció.
3, les vegades que he vist tot el món aturar-se i sols he sentit el moviment d'una sola persona.
Tres, els cops que he necessitat esbossar un somriure per ser capaç d'esborrar la tristesa.

Tr3s...

3 vegades "m'he enamorat"...

Les tres força seguides... les 3 molt intenses... les tres molt sentides...

Cada una d'una forma diferent... però les 3 m'han fet perdre el cap pel cor.

Les Tr3s sense un sentit, i sense una possible solució. Les tres uns sentiments perduts que s'han anat esfumant entre l'aire. Les tres un plegat de sensacions que només ha pogut notar el meu cos, i que no s'han allunyat més enllà dels meus ulls. Les tres uns somnis inútils que m'han fet tan de mal que no sé si sóc capaç de tornar-ho a intentar.
Les tres m'han deixat tan feble i perduda, que sovint sols desitjaria fugir a algun lloc on no hagués de pensar en res. Les tres sempre dubtoses però amb una petita llum d'esperança creada per mi mateixa. Les tres han marxat com una fiblada que se't clava ben endins i sembla que no et deixi respirar. Les tres m'han deixat rastre i han marcat la seva impremta en la meva pell.

Tres cops que he optat per somiar i fiar-me dels meus somnis. Tres cops que he apostat per la força d'un desig i que m'he deixat vèncer per la vertadera realitat. Tres cops que he sentit el dolor de veure't vençut. Tres cops que he perdut tota esperança i que l'he tornat a recuperar mica en mica, construint petits somnis que s'han tornat a desfer amb un cop d'aire.

Tres cops els que entre cançons he desitjat plorar i no parar mai més. He somiat poder plorar i vessar el meu cor de llàgrimes sense deixar-lo sentir. Tres cops els que m'he sentit perduda i he sentit que la meva vida potser no tenia sentit. Tres els cops que m'han fet dubtar de tot. Que m'han fet preguntar-me què faig i què faré. Tres, els cops que m'han enderrocat a base de petites pedrades que sense mala intenció em consumien per dins.

Diuen que a la tercera va la vençuda... doncs amb mi s'equivoquen...
A la tercera m'han vençut. He quedat completament vençuda. Ja no sé si vull tornar a somiar per un somriure... no sé si en tinc forces.
M'encantaria endinsar-me en un camí sense la companyia de ningú més que la meva bici i unes quantes cançons. Deixar-me endur pel sentit d'unes lletres i arrebossar-me d'una tristesa que fes desfer tot somni. Per què no aconsegueixo plorar quan per dins meu sols hi corren llàgrimes? Per què no puc treure tota aquesta tristesa que em fa sentir enfonsada...

Tr3s,
3 han estat els cops que he perdut la vida.
Tres les vegades que m'he sentit caure i he perdut totes les forces per tornar-me a aixecar.

Comentaris

  • Quina reflexió...[Ofensiu]
    bdjer | 18-04-2006 | Valoració: 10

    ...per començar l'any, uf! Una bona menjada de tarro... I com sempre (serà per l'estil que tens, suposo) m'ha arribat molt fons. Jo també vaig passar per un amor utòpic (només un per això) i suposo que sé entendre una mica el que sents...

    M'ha agradat especialment un tros en el que dius: "Tres cops els que entre cançons he desitjat plorar i no parar mai més. He somiat poder plorar i vessar el meu cor de llàgrimes sense deixar-lo sentir. " És preciós...

    Acabo dien-te que no t'ensorris, pots tenir dies en el que vegis que res val la pena, que arribis a odiar l'amor i abandonar els teus somnis, oblidar les il·lusions, però són aquestes mateixes les que, tot i debilitar-nos, alhora ens donen forces per seguir endavant, no?

    Bé, doncs això, ànims i et seguiré llegint ;)

    Petons,
    Bdjer

  • uauu![Ofensiu]
    xaropdetu | 04-01-2006 | Valoració: 9

    hola gemma!
    moltissimes gracies pel comentari, feia molt que no em comentaven com que no escric gaire per aquí, i el teu comentari m'ha fet molta ilusió em fa sentir-me més a prop per poder ser la d'abans.Recordo que vas ser de les primeres persones que vaig coneixer d'aqui i em fa somriure pensar que encara estem en contacte. Moltes gracies de veritat!
    Per cert, m'ha agradat molt aquest relat, fins i tot el posare als preferits per poder-lo llegir sempre que vulgi. Molts petons i una forta abraçada.

    xarop

  • I molts més[Ofensiu]
    Perestroika | 04-01-2006

    que vindran, espero. Que uns sortiran bé, d'altres no tant, d'alres ni tan sols sortiran.. però serveixen per aprendre.

    És molt valent per part teva com has portat aquestes històries, de veritat!

    L'important és no deixar-se vèncer, petardi. S'ha d'estar sempre apunt, per quan arribi aquell amor de et mereixes.

    Una abraçada enorme, admiro la teva valentia!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de kispar fidu

kispar fidu

133 Relats

865 Comentaris

198617 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
si vols descobrir, reCREA


De l'1 d'abril del 86. Sant Quirze(nca) del Vallès.


Escric per a teixir teranyines d'entortolligades paraules, i per a extreure què penso i sento quan sembla l'única manera.


Jo? esperit lliure, ànima catalana, cabreta biciada, somiadora, lluitadora, ment incansable, cul inquiet (i cap), ànima voladora, emprenedora, apassionada de l'art, i... deixeu-m'ho dir... poeta (a petits passos, però constants, formant-se).


kispar què? KISPAR FIDU
Gemma Gelabert Gonzalo