Tr3s

Tr3s han estat els cops que els meus ulls s'han quedat fixats en una imatge.
3, les vegades que la meva respiració s'ha aturat deixant pas al moviment d'un cos.
Tres, els cops que he pogut sentir la variació del ritme del meu cor.
3, les vegades que he sentit la necessitat de plorar per un somriure.
Tres, els cops que sols he pogut mirar en una sola direcció.
3, les vegades que he vist tot el món aturar-se i sols he sentit el moviment d'una sola persona.
Tres, els cops que he necessitat esbossar un somriure per ser capaç d'esborrar la tristesa.

Tr3s...

3 vegades "m'he enamorat"...

Les tres força seguides... les 3 molt intenses... les tres molt sentides...

Cada una d'una forma diferent... però les 3 m'han fet perdre el cap pel cor.

Les Tr3s sense un sentit, i sense una possible solució. Les tres uns sentiments perduts que s'han anat esfumant entre l'aire. Les tres un plegat de sensacions que només ha pogut notar el meu cos, i que no s'han allunyat més enllà dels meus ulls. Les tres uns somnis inútils que m'han fet tan de mal que no sé si sóc capaç de tornar-ho a intentar.
Les tres m'han deixat tan feble i perduda, que sovint sols desitjaria fugir a algun lloc on no hagués de pensar en res. Les tres sempre dubtoses però amb una petita llum d'esperança creada per mi mateixa. Les tres han marxat com una fiblada que se't clava ben endins i sembla que no et deixi respirar. Les tres m'han deixat rastre i han marcat la seva impremta en la meva pell.

Tres cops que he optat per somiar i fiar-me dels meus somnis. Tres cops que he apostat per la força d'un desig i que m'he deixat vèncer per la vertadera realitat. Tres cops que he sentit el dolor de veure't vençut. Tres cops que he perdut tota esperança i que l'he tornat a recuperar mica en mica, construint petits somnis que s'han tornat a desfer amb un cop d'aire.

Tres cops els que entre cançons he desitjat plorar i no parar mai més. He somiat poder plorar i vessar el meu cor de llàgrimes sense deixar-lo sentir. Tres cops els que m'he sentit perduda i he sentit que la meva vida potser no tenia sentit. Tres els cops que m'han fet dubtar de tot. Que m'han fet preguntar-me què faig i què faré. Tres, els cops que m'han enderrocat a base de petites pedrades que sense mala intenció em consumien per dins.

Diuen que a la tercera va la vençuda... doncs amb mi s'equivoquen...
A la tercera m'han vençut. He quedat completament vençuda. Ja no sé si vull tornar a somiar per un somriure... no sé si en tinc forces.
M'encantaria endinsar-me en un camí sense la companyia de ningú més que la meva bici i unes quantes cançons. Deixar-me endur pel sentit d'unes lletres i arrebossar-me d'una tristesa que fes desfer tot somni. Per què no aconsegueixo plorar quan per dins meu sols hi corren llàgrimes? Per què no puc treure tota aquesta tristesa que em fa sentir enfonsada...

Tr3s,
3 han estat els cops que he perdut la vida.
Tres les vegades que m'he sentit caure i he perdut totes les forces per tornar-me a aixecar.