Cercador
Tot just...
Un relat de: abraham- Compartir:
El sol reculava,
i el seu adéu
tenyia l'aire
d'un roig encès.
El mar moria,
lentament,
a cada onada;
i el seu bramul
esdevingué remor,
llunyana,
entre els pins.
Però tu i jo
no ho vèiem.
Seguíem caminant
per la sorra,
encara tèbia.
I tot just
era el vespre.
Comentaris
-
i la resta no importava.[Ofensiu]S de LLibertat | 03-11-2006 | Valoració: 8
Abraham, recorre aquest trajecte entre els teus versos, caminar sobre la tèbia sorra i deixar enrera el crepuscle ha estat suau, tendre, perfecte. Gracies per deixar que caminem amb tu.
Gran poesia. -
Una meravella de les onades[Ofensiu]El follet de la son | 06-10-2006 | Valoració: 10
Impressionant, impressionista, preciós, ingràvid, suau com les onades. D'on treus aquesta elegància?
He quedat garratibat per les teves paraules.
No deixis mai d'escriure, xicot! -
Una posta de sol[Ofensiu]brideshead | 04-10-2006
magnífica. L'has escenificat tan bé, que gairebé he pogut veure la vermellor intensa d'aquest sol que, poc a poc, es fa fonent amb la línia de l'horitzó, i sentir la remor d'aquest mar que, lentament, se'n va a dormir fins a l'albada, quan tornarà a bramar amb força...
Un poema elegant, precís i preciós. Només és un petit retall d'uns instants de capvespre enamorat, però la sobrietat de les teves paraules el fan un poema exquisit del tot.
Una abraçada, abraham. Crec que no havia llegit teu res.... encara! M'alegro molt d'haver-te trobat avui. Fins aviat.
Valoració mitja: 9.33
l´Autor
100 Relats
287 Comentaris
100491 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73
Biografia:
Nascut un any molt fred a Palestina ( 1978). Criat entre Catalunya i el meu país natal.Sempre me considerat un nen, noi i home incomprès, és potser per aquest motiu que vaig començar a empendre l'aventura de l'escriptura molt aviat i també potser el motiu de que des d'aleshores no hagui parat.
Llegir i escriure, són dues activitats que faig a diari; cada nit, quan el meu cap entra en el millor estadi per a la reflexió.
Així, com mai he parat quiet intel·lectualment tampoc físicament, doncs el desitg de saber i conèixer m'ha dut a racons de món ben diferents desde els 18 anys.
Dins d'aquesta maravellosa recerca que és la vida, he topat amb aquest maravellós espai, on m'hi trobo realment molt agust i el qual m'ofereix la sortosa possibilitat de trobar-hi bons relats per pensar o gaudir, i on, a més a més, tinc la possibilitat de expressar-me lliurement i de llegir, sempre gratament, bones i males crítiques sobre el meu treball.
Moltes gràcies a totes i tots per els vostres comentaris i per oferir-me tans bons moments de lectura.
M'agradaria molt compartir amb vosaltres opinions i converses. Sempre resulten millor prenent un café, però aquí us deixo el meu e-mail:
abraham_lluc@hotmail.com
Un plaer compartir aquest espai amb vosaltres!
Una gran abraçada amics