Salva

Un relat de: abraham

El temps i la tragèdia, amic
ens iguala i apropa en la llunyania.
Ja ets només en Salva, un camarada.
Un vell amic que ens falta.
Has deixat al teu pas, amic,
uns llaços trenats, un adéu,
una gent - els teus- els demés...
i en els que sapiguem estimar-te
un record inesborrable, Salva.

No existeixen jerarquies on vas;
no podem saber, si anares a algun indret.
Però no hi ets, Salva, amic
germà i company incomparable.
La teva gran vitalitat et donà la mort.
He vist el mar, la platja,
el teu amic el sol, les pedres...
de Nicaragua, de Vilanova.
Tots ells ploren per la teva partida,
i al caminar em preguntaren
perquè marxares així, sense un adéu
sense veure'ls... sense tu voler,
amic, abandonar-nos.
Aquí tot és igual, no hi ha res
que la tremenda màquina
detingui el seu rodar.
Pujar, baixar... el poder reclama.
I allà on tu eres,
ni rastre queda de la teva presencia.
Un buit que em feu fugir,
perquè morí la vida
i el sentit que tu li donaves.

Comentaris

  • El sentit de l'absència[Ofensiu]
    Prou bé | 07-06-2021 | Valoració: 10

    Per experiències viscudes ho sé. Que algú estimat mori no té cap sentit, només que és un fet que passa cada dia i algú altre afecta. L'absència té sentit? Tampoc. Té continguts: buidor, solitud, dolor, tristesa immensa, incerteses en el futur, ràbia... , però per damunt de tot conté records que són un tresor que cal preservar i donar-li el valor que tenen per sobreviure amb serenitat, si es pot. Amb total comprensió!


l´Autor

Foto de perfil de abraham

abraham

100 Relats

287 Comentaris

100173 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Nascut un any molt fred a Palestina ( 1978). Criat entre Catalunya i el meu país natal.

Sempre me considerat un nen, noi i home incomprès, és potser per aquest motiu que vaig començar a empendre l'aventura de l'escriptura molt aviat i també potser el motiu de que des d'aleshores no hagui parat.
Llegir i escriure, són dues activitats que faig a diari; cada nit, quan el meu cap entra en el millor estadi per a la reflexió.

Així, com mai he parat quiet intel·lectualment tampoc físicament, doncs el desitg de saber i conèixer m'ha dut a racons de món ben diferents desde els 18 anys.

Dins d'aquesta maravellosa recerca que és la vida, he topat amb aquest maravellós espai, on m'hi trobo realment molt agust i el qual m'ofereix la sortosa possibilitat de trobar-hi bons relats per pensar o gaudir, i on, a més a més, tinc la possibilitat de expressar-me lliurement i de llegir, sempre gratament, bones i males crítiques sobre el meu treball.

Moltes gràcies a totes i tots per els vostres comentaris i per oferir-me tans bons moments de lectura.

M'agradaria molt compartir amb vosaltres opinions i converses. Sempre resulten millor prenent un café, però aquí us deixo el meu e-mail:

abraham_lluc@hotmail.com

Un plaer compartir aquest espai amb vosaltres!
Una gran abraçada amics