Abans de nèixer

Creixes com l'horitzó
quan amb el sol s'encega,
vivint en el pensament
d'uns pares que t'esperen.

Amor immens, infantil,
va creuant les artèries
dels nostres cossos; amants
que esperen la primavera
per a veure't florir,
fill nostre, vida nova!
sobre un cel blau i verd
que després de la nit es tanca,
però no per a ocultar-se
sota les espesses boires
sinó per a renéixer
com tu, amb càntics
de nanes que es mediten
molt abans de l'existència.

T'estimem sense conèixer-te,
fill d'amor, blat d'eres,
pa que es pasta a poc a poc
i en el ventre es fomenta!

Existeixes en la mirada
d'una mare que recrea
la seva visió per al futur
feliç de la teva adolescència.

Existeixes en la veu dolça
dels pins i les serres,
en les seves mans de dona,
en la seva composició bella,
en l'esquema terrestre
que ens fon i ens procrea.

Amor, fill d'un moment
que es van estimar les estrelles
i es van prenyar els rius
amb aroma de les selves!
Pol·len replet d'amor
es va expressar en el nostre planeta
i en les seves entranyes de mare
va créixer un ànima, molt petita.
Potser ningú t'esperava?
- Només jo, si!, també ella-.

Espero que em comprenguis
demà, quan converteixis
la teva espiga tan delicada
en una esfinx d'heura,
abrupte com les muntanyes
que en les planes s'eleven.

Coneixement gegant
et donarà comprensió, força,
tu vas ser més que el desig,
que un capritx, que una esquela
o fórmula sensorial
per a fondre la cera.

Vas ser i ets la veritat
d'un amor, que en tu s'eterna,
l'anell indestructible
de dues cançons bessones
que van precisar estimar-se
perquè el dia tingués
motiu per a viure,
sense dolor ni condemnes.