Cercador
La mort
Un relat de: abrahamCap on fugir? La Mort no té fronteres.
Cal esperar-la, doncs; a contracor,
o com el nàufrag que anhela un port,
o indiferents, que també n'és manera.
Qui sap per quins indrets Ella m'espera.
En terra llunyana, al cor de muntanyes
que són sempre nord, a la taula, o
en un tombant de carretera?
Sigui quin sigui, oh Mort!, el lloc i el dia
sé que, si em fos donat, t'apartaria
del meu devant amb un impuls brutal
que estic maravellat del goig de viure
i el món ja és tan bell... Basta un somriure
per creure'm ja en un lloc celestial.
Comentaris
-
un somriure[Ofensiu]silvia_peratallada | 25-03-2012
i una xiulada estil... "ets viu?"
abraçades -
Per molts anys![Ofensiu]Llorenç Garcia | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
-
La mort[Ofensiu]Ullsblaus1 | 21-06-2008 | Valoració: 10
La mort toca quan toca i no has de viurependent d'ella, perquè sinó viuràs amb por. I en quant és el relat, "t'ha sortit de mort" ja.ja.ja. Et seguiré llegint, espero que tu també.
Gràcies.
ullsblaus1 -
No....no cal que vinguis mai a la vida....[Ofensiu]perunforat | 05-09-2007 | Valoració: 8
No vinguis, oi?No cal...queda't pel final dels finals, tan final que ens dongui temps a envellir, a fer un segle, a fer una vida sencera, plena, llarga...llavors vine a buscar-nos...llavors allunya'm de la vida que ja l'he viscuda. Fa por parlar de la mort, ho vivim com un final catastròfic...Seria sa fer-ne un gir de 360º i viure la mort amb alegria!!Ui, ui...costa desprendre's del que un més estima, i més si és la pròpia vida. Pel que queda, pels que ens queda...olé...un somriure, que si més no, allarga la vida....
Arreveure!
rkl -
Cent[Ofensiu]Melcior | 04-09-2007
relats , son molts , i jo et felicito .
Bona feina i endavant!
Valoració mitja: 9.33
l´Autor

100 Relats
287 Comentaris
103845 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73
Biografia:
Nascut un any molt fred a Palestina ( 1978). Criat entre Catalunya i el meu país natal.Sempre me considerat un nen, noi i home incomprès, és potser per aquest motiu que vaig començar a empendre l'aventura de l'escriptura molt aviat i també potser el motiu de que des d'aleshores no hagui parat.
Llegir i escriure, són dues activitats que faig a diari; cada nit, quan el meu cap entra en el millor estadi per a la reflexió.
Així, com mai he parat quiet intel·lectualment tampoc físicament, doncs el desitg de saber i conèixer m'ha dut a racons de món ben diferents desde els 18 anys.
Dins d'aquesta maravellosa recerca que és la vida, he topat amb aquest maravellós espai, on m'hi trobo realment molt agust i el qual m'ofereix la sortosa possibilitat de trobar-hi bons relats per pensar o gaudir, i on, a més a més, tinc la possibilitat de expressar-me lliurement i de llegir, sempre gratament, bones i males crítiques sobre el meu treball.
Moltes gràcies a totes i tots per els vostres comentaris i per oferir-me tans bons moments de lectura.
M'agradaria molt compartir amb vosaltres opinions i converses. Sempre resulten millor prenent un café, però aquí us deixo el meu e-mail:
abraham_lluc@hotmail.com
Un plaer compartir aquest espai amb vosaltres!
Una gran abraçada amics