Tot hi cap

Va arribar un temps
que volien fer dels humans ...
frankfurt de pensament
hamburguesa d' idees,
sony als ulls
sanyo a les orelles
nike als peus,
vestits tots de coca-cola
i merda a l' espardenya .

El pla era fer fondre
les cultures ancestrals,
les llengües que fan nosa
que molesten als imperis,
les minories selectives
que mostren i senten orgull .

No ho diré tot
per no gastar mots,
el meu poble lliure
no necessita exclusiva ,
entre altres perquè és,
petit com un mosquit
o bé gran com un gegant .

Tot hi cap al meu país
és prou clar que hi pasturen:
la goluda bèstia nord- americana
la frenètica ambició japonesa,
la fredor tècnica alemanya
la boca grossa dels xinesos,
la gana dels més pobres,
que venint d' arreu del món
cerquen com poden les sobres
del racó de les deixalles .

Món ben ple d' ingratitud
tampoc esperem mercès,
n‘hi ha prou amb el que som,
ciutadans catalans
fins el moll de l'os,
i a dins del moll,
catalans dues vegades .