tot gira

fums que es tornaran veus, cares, noms, gent, poble, crits, punys, retrucs... tot gira... i ara els que manen, es beuran els seus pixats, laxant el seu orgull... perquè s´obliden que per l´est... surt el sol... nu, suau... però que avança lentament, rogenc, dansant, cridant punys de foc... i anirà cremant cares de poder absolut,,, i les seves cendres fertilitzaran la nostra terra...
ja veig que no m´oblides... jo TAMPOC!!!! perquè els poetes ( per senzills que siguem ) tenim PARAULA que ens enriqueix mútuament.
petons i una abraçada, xivi, amiga meva... crec que el mar, en una onada màgica, ens pintà al cor dels dos... siameses semblances... d´amistat i de poesia.