Tot es confós........

Un relat de: paparola

D'ençà d'un temps
dia darrera dia
tot es confós.....
La nit es barreja amb el dia,
ha fugit de mi l'alegria.
Comença dins meu
la juguesca de sentiments,
que sense voler,
ofeguen el meu viure.
Ara ha tocat a la tristor,
fa una estona va tirar la buidor,
sense mes mou fitxa el plor.
Tot es confós.....
On anirà a parar aquest joc?
Aquest entremaliat joc!
Hauria de moure fitxa,
però s'em confonen els colors.
Tot es tan fosc.
Caminar sense sentir claror,
ven segur ha de finalitzar aquest joc.
S'ha de acabar la partida
d,aquesta maleïda confusió,
per caminar per la vida.
Canviar aquest joc.
Movent fixes de bosinets d'alegria,
fitxes de felicitat
com les que he tingut ens dies,
i poder estimar així cada dia.

Comentaris

  • instants | 08-09-2005

    sincer.

  • Hola^^![Ofensiu]
    RainBow_CoLouRs | 01-09-2005 | Valoració: 10

    T'acabod e descubrir, llegint els relats de SOMRIURE i m'ha doant per entrar.
    Que sapigues que aqeust poema m'ha encantat, ma recordat a fa just una setmana, l'hagues enganxat a la porta de casa perque la gent sabés com em sentia.
    Si.. quan estas en depresio, tristesa, mal moment, com vulguis dir-li...
    Es així, tot es confós, tot es negre, no veus res clar, es com si t'haguessin enterrat en un pou negre sense sortida, on tot es fosc, i no hi ha llum, i tu demanes a crits una senyal, una sortida, alguna cosa que et faci tornar a somriure.. pero no la trobes...
    i amb el pas del temps, vas veient que tot torna a ser com abans.
    Uf, me inspirat i tot i ma sortit un comentari llarg..jajajajaja!
    Vinga, xau!
    Petunets*