Tot es anar...

Por, por a que el calendarí es creme un 28 de Maig, a que eixe 28 de Maig no recordes perqué estàs així, no recordes perque eixe dia porta alegríes, melancolia, i molts records...I s'ha de donar a les pors desordre i poesía, hi ha que aclarir-les, i deixar les pors damunt la taula, si mires en els caixons veuràs restes que vaig amagar per a que no ho vegeres mai, em coneixes i saps que va en el pack del ser humà, només alguna vegada i molt de tant en tant trac a la llum misèries, però només alguna vegada i només molt de tant en tant. Però tu encara no ho saps: segueixo sense un camí, però al lloc on vull arribar ningú pregunta com vas arribar i només diuen: benvingut, per si tu encara no ho saps, tu vens amb mi, és el mateix, però no puc dir molt més. Jo estic per ací igual de perduda, sense voler trobar-me massa, confosa de vegades, segura de mi mateixa, incapaç de cridar-te un divendres per la vesprà per dir-te que per les nits segueix fent molt fred, buscant potser conclusions d'una cosa que no és per a res important, només vull que passi el temps no massa ràpid, estar atenta i al corrent i així dir-me "ha valgut la pena", si després, amb els anys, la merda se'ns tira a sobre serà exactament el que sembla, però no el que t'imaginaves.