Hui...

Hui algo m'ha fet escriure de nou, feia tant de temps que no ho feia que ja quasi no recorde perque vaig decidir no escriure. Hui, que és dilluns, i ja saps com són els meus dilluns, hui que és dia 5 i ni tan sols tinc motius per a no somriure, doncs hui he decidit escriure, he decidit que ja no m'afectarà res del que pugues dir. Si, hui, hui que només alçar-me he tingut noticies teues, i he sentit dardos dins de mi. Jo sols sé que t'estic arrancant, a estiróns, a glopades, m'estic desprenent, m'estic llevant el teu tacte. I hui he decidit que no m'afecte, estic cansada de saber de tu, no tinc forces per a continuar plorant, no em queden llagrimes amb el teu nom, ni tan sols em queden forces per a enyorar-te, enten que no vull vore't.
Enten que si vas decidir anar-te'n no tens perqué tornar cada cert temps, enten que si ja no estàs és perque va ser decició teua, no tires les culpes a ningú, si no estàs, ni estem és perque vas elegir camí diferent, tu que te'n vas anar deixant tantes coses per l'aire, pensant en un ''ja tornaré'' i amb la certessa de que jo t'esperaría.
No tinc temps, ni valor, ni coratge, res que puga fer-me feble. Ja no deixaré que m'afecte, no, este cop ja no, no em queda temps per a tu.