L'he oblidat...

No. No l'he oblidat, però m'esperaven moltes coses per viure, massa com per a permetre que una història confosa i sense final em distragués dels meus esforços. I vaig decidir anarme'n, perque les coses ja no donaven per a més, perque la rutina avorreix , perque els errors cansen i fan mal, i perque persones aixi no són capaces de canviar.

En quant a mi, ja gairebé no somie amb ell, sé que les coses no tornaran a ser com abans de que ell aparegués, però no importa. Perquè si una persona s'aferra al seu passat mor una mica cada dia i jo sé que sóc de les que prefereixen viure.