Me'n vaig.

Deixe els meus dits al teclat per a que escriguen el que vullguen, hui no pense ser jo la que borre res, hui no pense ser la que torna, ni la que envia sms diguent que costa arreglar-me l'habitació i trobar moments que han sigut nostres i que sempre ho seràn. No, no seré jo qui diga el que has de fer, ni tan sol seré jo la que recorde caricies, petons, abraçades. No, ara no cal fer-me sang recordant, ni cal, ni vull, ni tan sols em ve al cap. Me'n fume un ( o dos) i pens que és bonic tot, que visc al món de la piruleta i ho pinte tot rosa com tu fas (sí, ho fas)
Hui tinc gana de disfrutar, gaudir, viure i somriure. Sé que no serà fàcil, ni tan sols ho he intentat encara, però crec que em serà fàcil oblidar-te, oblidar-ho. Que tot siga pols, i que vinga aire i s'ho emporte tot, tot, tot. No cal ni tansols recordar que la pura vida és la que tu em donaves, que les caricies que tu em dones son les millors del món, i tot el que fas, que fa que sigues únic.