Cercador
No ho saps, encara.
Un relat de: MoreAnul·le les paraules, ja no tenen veu. Tire les meves pors, ja no hi ha res a témer.
Desgarre les meves raons, caduques, després del temps que et vaig donar. Esborre aquestes mans teves que recorren una altra pell, i els pegue un cop de porta a les llàgrimes que em tapaven la cara fins ahir. Vaig a arrancar de soca-rel les agulles del passadís que conduïa fins a la teva pell. Ara només et consenteixo en l'espai en el què habítes, en l'ambigua geografia de les meues cicatrius.
Desgarre les meves raons, caduques, després del temps que et vaig donar. Esborre aquestes mans teves que recorren una altra pell, i els pegue un cop de porta a les llàgrimes que em tapaven la cara fins ahir. Vaig a arrancar de soca-rel les agulles del passadís que conduïa fins a la teva pell. Ara només et consenteixo en l'espai en el què habítes, en l'ambigua geografia de les meues cicatrius.