No ho saps, encara.

Un relat de: More
Anul·le les paraules, ja no tenen veu. Tire les meves pors, ja no hi ha res a témer.
Desgarre les meves raons, caduques, després del temps que et vaig donar. Esborre aquestes mans teves que recorren una altra pell, i els pegue un cop de porta a les llàgrimes que em tapaven la cara fins ahir. Vaig a arrancar de soca-rel les agulles del passadís que conduïa fins a la teva pell. Ara només et consenteixo en l'espai en el què habítes, en l'ambigua geografia de les meues cicatrius.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer