Cercador
Des-pertant...
Un relat de: More- Compartir:
Crec que ha arribat el moment de desaparèixer. Partir del "real" per ser en la veritat i deixar ja de somiar.
M'he perdut, sí, porto pèrduda de mi mateixa mesos, no sé en quin moment o com va passar, però em vaig partir en mil trossos, i vaig quedar aquí, sumida en la meva brillantor, impune i tènue, pàl · lida de vida i pàl · lida de pensament . Després de quedar inerta lentament els trossos van començar a unir-se una vegada més però en una nova forma estranya però asombrasament conscient. Dolorosament conscient davant una realitat que encara m'empassa.
Estic aprenent a caminar amb aquest nou cos que forma part de la meva carn. Per un moment vaig arribar a pensar que m'havia perdut de les mans amb tant planeta orbitant a prop de les meves mans i eren només reflexos de la lluna. Estaven més lluny.
M'he perdut, sí, porto pèrduda de mi mateixa mesos, no sé en quin moment o com va passar, però em vaig partir en mil trossos, i vaig quedar aquí, sumida en la meva brillantor, impune i tènue, pàl · lida de vida i pàl · lida de pensament . Després de quedar inerta lentament els trossos van començar a unir-se una vegada més però en una nova forma estranya però asombrasament conscient. Dolorosament conscient davant una realitat que encara m'empassa.
Estic aprenent a caminar amb aquest nou cos que forma part de la meva carn. Per un moment vaig arribar a pensar que m'havia perdut de les mans amb tant planeta orbitant a prop de les meves mans i eren només reflexos de la lluna. Estaven més lluny.