Tot allò que et puc donar

Sons apagats de mar,
roses blanques sense espines,
arena seca en les mans,
deserts sense gavines.

Sols això et puc donar.

Arbres vells sense fulles,
jardins de dur asfalt,
tristes cançons, melodies,
creus de penitència mortal.

Sols això et puc donar.

I no creguis que no busco
ales per poder volar
allà on els records m'oblidin,
on no em puguin trobar.

Sols això et puc donar...

...esperança, vida congelada,
crits de pànic,
pell negada,
camins esborrats,
sang trencada...

...i uns ulls
que t'han estimat ja,
que han gravat en la memòria
aquella nit somiada

i ja no els tinc...

...te'ls vares portar.

Això, sols això

et puc donar.