Tot aixo...

Fa tan poc temps que ens coneixem que tot aixo em fa por... M'agrades, m'agrades moltissim i vull estar amb tu però... què vaig ser jo per tu? Què soc ara? Potser només vaig ser un capritxet d'un dia o potser soc alguna cosa més... Tant de bo pogués ficar-me al teu cap i averiguar-ho... Feia temps que no em sentia viva, que no tenia ganes de lluitar per res o per algú... Després que el meu amic es va morir, aquell dia em volia tancar en mi mateixa i tu m'intantaves animar i per molt que volgués dissimular-ho ho vares aconseguir... Gràcies! Dues setmanes després em regalares una maravellosa tarda... Gràcies! Quan xerram em fas sentir molt bé... Domes tenc bones paraules quan xerro de tu... Quan pens en tot aixo, tot el succeit se'm dibuixa un somriure a la cara i se m'il·luminen els ulls... Aquesta es una sensació estranya, de tenir-te i no al mateix temps... una darrera cosa... quan no hi hagi paraules... nomes abraça'm... T'ESTIM