dos marvellosos mesos... (ho he escrit dia 28/11/o5)

Tot va començar una setmana abans del 8 d'abril del 2003... jo sortia amb el teu millor amic, n'Adrià. No esque ens anas massa be... nomes ens veiem a l'escola i feia devers una setmana que no venia... i jo esteia molt malament i mapoiava n tu... i vag cmençar a sentir cap a tu un carnyo que no era el normal entre dos amics... i li o vag dir a ell... no so va prendre massa be pero m'estimava mes que s'enteras per la meva boca que no pels rumors... dia 6 d'abril to vaig demanar... et vag dir si volies estar amb jo... tu no em contestares... jo em pensava que em diries que no... la meva millor amiga, la Irene, em va dir dos dies despres que si, que volies estar amb jo... a mi em va faltar poc per possarme a pegar bots... era tan feliç... les primeres setmanes nomes pareixiem amics... tu jugaves a futbol als patis ni em feies petons ni res... la gent començava a opinar... i decidirem que pasariem almenys un pati junts i aixi o ferem... esteiem junts el pati mes curt i despres jugaves amb els amics... aixi amb la beneitura em vaig començar a enamorar de tu... no mo podia creure! lo que n,'Adrià no avia aconseguit en dos anys o vares aconseguir tu en menys d'un mes! tu tambe m'estimaves, o almenys aixo deies... arriavarem al mes... jo et vag regalar un anell al que posava "MARY Y EMILIO O8-O4-O3" tu em vares regalar una placa i una cadena que posava "MARY TE QUIERO MUCHO EMILIO" a les dues setmanes de fer el mes tu vares pasar-ho malament... un amik del meu germa mavia obligatr a fer-li un peto, jo no volia o juro! tu per sort em cregueres a mi empero o vares passar malament... dos dies abans de fer dos messos ens varellarem per una pardalada i... et vaig deixar... no se perque o vag fer... el mateix orabaixa me vaig liar amb n dani un alot de la nostra clase... al dia següent et vaig demanar perdo i tornarem com sempre felisos pero... en dani no es va callar i to va amollar... tu t'emprenyares i o entenc pero me vares saber perdonar com sempre.. una setmana despres d'allo em deixares... mo vares fer dir per un amic igual que vaig fer jo amb tu... aixo va ser dia 13 de juny del amteix any... jo no parava de plorar... vag estar a punt de llevarme la vida... pero ben pensat de que agues servit...? viva almenyas et poria veure... et vaig cridar i no i eres, despres em cridares i xerrarem 45 minuts i no vares tenir valor de dirme perque o avies fet... dia 13 de juny de l'any seguent ens posarem a xerrar de lo nostro i... em vares dir perque mavies deixat.. et volies liar amb una altra i jo... vag aver d'assumiro... es suposava que tavia oblidat pero.. a qui pretenia enganyar..? no o avia fet... tambe em digueres que si el curs agues continuat aguesis tronat amb jo...
Avui fa dos anys cinc mesos i quince dies justos que em deixares i encare et duc molt gravada al meu cap i el que es pitjor... et duk clavat ocm una espina al meu cor. T'estim tant...