Cercador


Llista categories

Tornar ahir.

Un relat de: paparola

Sentada a la cadira del balcó,
et penso.
El vent del mati
em porta amb tu.
Ets lluny
i encara et penso.
Venen a mi les teves paraules,
com si a cau d,orelle
em parlessis encara,
pero ets lluny i et penso.
Perque pensar amb tu
es sentir,
es estimar,
es viure moments plens de felicitat.

Comentaris

Afegir comentari
  • Doncs si, exacte, l'has encertat...[Ofensiu]
    RainBow_CoLouRs | 01-09-2005 | Valoració: 10

    Si.. ami també em passa, i crec que a la majoria de persones en aquest món.
    Quan no tens a prop a la persona que estimes, nomes et queda pensar, somiar, imaginar, coses que fas amb ell, que vols fer, o simplement enrecordar-te, de com anava vestit l'ultim cop que os vau veure..oses aixins que et fan reviure dia a dia la flama de l'amor.
    Altre cop felicitats.
    Dolçes abraçades*

l´Autor

Foto de perfil de paparola

paparola

79 Relats

123 Comentaris

75415 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >