Cercador
Tong i Bang
Un relat de: Espiadimonis- Compartir:
TONG!
- Què passa?
- L'he mort?
- L'has mort? Mecasum la mare que et va parir! A qui se li acut?
- Ha estat sense voler, només volia estabornir-lo.
- Fotent-li una làmpada pel cap? Hòstia, ara si que l'hem cagat!
- Què vols dir?
- Collons, doncs que ens encolomaran de debò.
- No diguem res, amaguem el cadàver.
- Però tio, has vist quina empastifada has fotut? Hi ha sang per tot el maleït terra, als llençols i un tros de cervell a les cortines. Un tros de cervell a les cortines! I dius que només volies estabornir-lo?
- Ho netejarem tot. Vull dir, ho netejaré tot, jo.
- Què faràs? Posar la rentadora i esperar que s'assequi?
- Abans m'hi he fixat, és una rentadora d'aquelles modernes d'alumini, amb diferents velocitats segons la càrrega de roba que hi vulguis posar. A més, el tipus de centrifugat és en calent, de manera que resulta molt pràctic perquè...
- Ets un puto venedor d'electrodomèstics, tu, ara? O què? Mecasum la puta i tot, hòstia.
- No diguis tantes paraulotes que em poses més nerviós.
- Venedor de rentadors i educador o què? Ets un coi de malalt, paio, t'ho dic així de clar, tens el cervell estovat de tantes merdes.
- Parles com si fossis dins una peli del Tarantino o del John Woo o un d'aquests directors violents.
- Es pot saber què et passa? Es pot saber què collons et passa? Acabes de matar un iaio fotent-li un cop de làmpada al cap tant fort que has deixat restes de la seva massa encefàlica per tota la puta habitació i em vens amb el Tarantino? T'ho juro que se te'n va la pilota com a poca gent.
- Quina expressió més curiosa: massa encefàlica. Sembla un monstre o un ésser de l'espai: la temible massa encefàlica... Per què em mires així?
- Serà millor que fotem el camp.
- No, hem d'arreglar aquest merder...
- Tu t'ho has buscat, neteja-ho tu si et dóna la gana, jo fujo.
- No, m'has d'ajudar.
- Ja t'espavilaràs. Adéu.
- No te'n pots anar.
- Què collons fas amb la pistola ara, deixa-la estar i toquem el dos!
- Hi hem entrat tots dos a la casa i la culpa és dels dos, m'has d'ajudar.
- I una polla.
- Vols veure una bona polla? Té una bona polla...
BANG!
Comentaris
-
he rigut i força...[Ofensiu]Equinozio | 19-04-2005
Dels texts que he vist ha sigut el que m'ha semblat que duraria menys... si o sento ... em fa molt de pal llegir textos llargs... els teus duren com a minim 5 min... vale... va et comentare el text... pq de moment no estic dient res...
Bé és una situació molt rara... i molt comica... he rigut durant mota estona...
Equinozio
Pd: Tu no saps comentar poesies i jo no se comentar res... -
Mirada retrospectiva[Ofensiu]El_Critic | 23-01-2005 | Valoració: 8
Hola Espiadimonis
Tens un humor difícil de definir: ets un cínic, un irònic, un sarcàstic? Simplement te n'enfots de tot? No hi ha espai pel riure desenfrenat als teus relats, són dels que et mantenen una ganyota estranya a la cara, desconcerten relativament. "Procés d'exterminació de la pobresa" és una crítica macabre a la societat, portant a extrems sàdics la societat del benestar, i "Tong i Bang" sembla anar per la mateixa via, però en forma de delirant diàleg. El teu estil és concret i concís, no hi ha descripcions, ni metàfores, ni parrafades, ni palla. I després mostres una capacitat de descripció finíssima amb "Dona i Paisatge", que desconcerta. La veritat és que més que fer-te una crítica, el que faig és reivindicar una necessitat de veure per on vas, a través de seguir la teva relatografia per venir. Crec que escrius bé, però et volques massa en escenes o històries complexes i els personatges queden difuminats en excés. Per sort, la versatilitat que també es mostra als nombres primers, deixa entreveure un bon averany.
La meva valoració de les escasses 4 obres que tens penjades, és d'un 8, expectant al que ens vindrà, espero. -
No seré menys[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 17-12-2004
per dir-te el mateix, suposo. No comprenia massa el títol. En començar la lectura, m'has aclarit el perquè del "Tong", i en acabar-la m'has aclarit el perquè del "bang". Com que jo no sóc (de tros) un cinèfil, pel que fa a l'estil Tarantinià o Tarantiesc tampoc puc dir-te'n gran cosa, però sí que l'he trobat directe i efectivament d'un cert to ironico-passat-de-voltes molt divertit.
Mercès pel teu comentari al relat del concurs i et continuo llegint.
Salut,
Vicenç
PD: Una biografia descollonant i surrealistament hilarant; Bravo monsieur! -
jo també[Ofensiu]peres | 30-11-2004 | Valoració: 10
aplaudeixo la teva biografia, divertidíssima, i aplaudeixo aquest relat, boníssim.
-
Aproximació[Ofensiu]Biel Martí | 21-11-2004 | Valoració: 8
Aproximació, efectivament, a un estil Tarantinià o Tarantinesc, amb la violència per bandera i diàlegs una mica passats de voltes per gent que està de tornada de la vida i la mort. També penso, com el meu comentarista predecesor, que està ben acabat.
Biel. -
La biografia..[Ofensiu]Tiamat | 19-11-2004
.. genial, genial! com he rigut!
-
Bon treball[Ofensiu]Giser | 19-11-2004 | Valoració: 6
Tens tota la raó, ben bé és un diàleg de Tarantino. Ben treballat, ben acabat,
Felicitats.
Valoració mitja: 8
l´Autor
13 Relats
44 Comentaris
34211 Lectures
Valoració de l'autor: 9.05
Biografia:
Només néixer ma mare m'entaforà dins el calaix de la tauleta de nit per tal que mon pare no em veiés. Fins als cinc anys vaig viure dins l'armari de l'habitació de convidats fins que me'n van treure per anar a l'escola.De camí al meu primer dia escolar em vaig perdre i vaig anar a parar a un edifici en runes, on em vaig quedar ja que em feia por creuar la porta de sortida, convençut que acabaria en una altra dimensió. Vaig sobreviure matant gats i rates. Als dotze em vaig graduar de primària, o això pensava fins que a un institut em van dir que no acceptaven un paper de propaganda per no pagar multes com a matricula. Enfurismat amb la incomprensió del sistema vaig calar foc a l'edifici i per amagar-me em vaig tapar amb la lona d'una façana que remodelaven, on vaig quedar entortolligat i em trobaren tres mesos després, a dos-cents quilòmetres quan anaven a fer un nou revestiment a un magatzem del port. Allà vaig conèixer el meu millor amic, un peixell. Quan aquest es va enamorar del tatuatge d'un mariner en estat de descomposició que surava a l'oceà, vaig decidir tornar-me presbiterià.
Actualment resideixo sota una taula de despatx en una oficina de funcionaris (retorn a la infància, espais tancats) i com que no sé llegir ni escriure deixo que l'estatua de fusta d'una cacatua ho faci per mi mentre li dicto les històries que em passen pel cap.