La reunió dels nombres primers

L'U, un tipus solitari i més aviat cregut, és el primer en arribar, com sempre. Comprova que està sol a la sala i s'asseu, amb certa pressa, a la primera cadira del cercle. Com sap que és la primera, doncs ho sap. Ell és l'U. El seus esports preferits són el golf, els cotxes i les motos, i el tenis, però no els dobles.

Al cap de poca estona, en Dos fa una entrada relativament triomfant, que l'U desaprova amb un gest de menyspreu dissimulat. En Dos és un personatge més amè i divertit, però que sembla viure amb una eterna melangia, com si trobés a faltar algú al seu costat, encara que és difícil veure'l sol. Es saluden ambdós amb un toc de mans, no gaire amistós, sempre ha existit una mica de rivalitat, com si l'U temés que l'altre li prengués la seva exclusivitat i el Dos li guardés enveja. A ell si li agraden els dobles de tenis i també el voley-platja.

L'entrada del Tres és més espectacular, ho fa amb presses, amb aire d'estrella de cinema. És un amic íntim del Dos, de fet diuen que no hi ha en Dos sense en Tres. Es donen la mà i després, com si anés a felicitar l'U per alguna cosa, en Tres s'hi dirigeix amistosament i amb entusiasme li diu alguna cosa sobre la seva impressionant puntualitat. S'asseu i recalca, com acostuma a fer, que els cavallers de Disney eren tres i que el llancers bengalís també i per acabar recita allò de "Tres tristos tigres...", però aleshores, com si li fes ràbia sentir sempre les mateixes coses, l'U diu a sota veu que en Tres és multitud. En Tres calla i després es posa a parlar amb en Dos. De fet, l'U creu que en Tres fou el tercer en discordia respecte al succeït a la parella d'en Dos. A en tres no li agraden els esports.

Passen dues estones fins que no entra en Cinc, una mica tímid i quadrat, eternament enamorat de la Zero, que no ve mai a les reunions ni se la veu enlloc. A sota el braç porta un altre cop un llibre juvenil sobre "Els Cinc", sempre llegeix el mateix. I per esperar proposa jugar a "el cinquet", però tots diuen que no. Aleshores es fa una estona de silenci. En Cinc comenta si han vist l'últim partit de bàsquet o de futbol sala. Hi ha certs nervis, en Cinc resulta incòmode per què les seves taules són sempre les més exactes, però ell guarda cert sentiment d'inferioritat, a l'escola sempre aprovava pels pèls. Es mira els dits de les mans i somriu. Després es mira els d'un peu i també somriu. L'U li ensenya el dit del cor en senyal d'insult.

Dues estones més tard en Set, amb aire fatxenda, fa la seva entrada. L'U no suporta al Set i el Dos no entén per què, el Tres li té enveja per ser quasi més popular que ell i el Cinc abaixa el cap. El Set es considera un tipus magnífic i està convençut de tenir màgia a les venes. Va llegir en algun lloc que ell era màgic. En Cinc, per sentir-se integrat, li recorda a en Set quan de més joves jugaven al Vas, aquell joc en que es va comptant fins que algú arriba a nombres acabats o múltiples del Cinc o del Set i aleshores ells deien "vas" i tot allò... Però en Set el talla, no té ganes de parlar-hi. Explica cofoi que ha vist tots els partits de futbol 7 aquesta temporada i que després de cada partit se'n va amb l'Onze al 7/eleven a per cervesa. Calla en veure que seriosos estan tots. El joc preferit del Set és la canastra i també mirar partits de handbol.

Força estona després, precisament, arriba l'Onze. S'assembla molt a l'U, qualsevol diria que són germans, però ni de lluny. L'Onze és el rei dels esports, atlètic i orgullós que la gent el reconegui pel carrer. El principal problema de l'Onze, pensa l'U en silenci, és que sempre es fica on no li toca, en camises alienes. En Tres, en to còmic, diu que s'han de preparar, que aviat arribarà el malastruc. Tots riuen. L'Onze i el Set recorden la seva gresca d'ahir i el partit que van jugar de futbol fa poc, però quan en Set comenta a l'Onze que estaven en inferioritat numèrica, l'Onze li retreu que no sap perdre. Torna el silenci. En Cinc pensa que l'Onze només sap parlar de futbol. En Dos està convençut que, en realitat, l'Onze no va arribar a dotzena per no aprovà sisè.

Se sent algun soroll als passadissos. Algú que cau o rellisca. Tots es neguitegen dins la sala. Quan dues estones més tard en Tretze passa pel marc de la porta, amaguen les mirades i això a ell el fa sentir fatal, raó per la qual abaixa el cap i mira al terra, fet que provoca que no vegi el cartell que penja del sostre i s'hi dóna un cop de cap. L'U, en Dos, en Tres i en Set riuen. Ell ni tan sols saluda més que un gest amb la mà. Com sempre, esperarà a que vinguin el Disset i el Dinou, que el respecten com a mínim i el defensen quan cal, davant els creguts de l'U, el Tres i el Set. Sap però, igual que tots els demés, que aquella reunió és possible que no comenci mai, ja que els nombres són infinits...