Tomeu

Un relat de: Lavínia
En Tomeu s’asseia a la cadira de rodes. Sols tenia seixanta anys i, gairebé, no coneixia ningú. Començant per la parla, en un procés no gaire llarg, havia perdut gran part de les capacitats que tenim les persones. Era un vell, sense ser-ho.
Segons el metge, el malalt no s’adonaria mai del seu estat.
Aquell diumenge pel matí havien anat a visitar-lo, a la residència on feia temps que s’estava, la seva germana gran, la petita i la seva filla, la Magda.
La cara de l’home, mancada d’expressió, no havia fet el més petit gest en veure-les, ni tan sols havia mirat la seva filla i això que la noia s’havia passat, per motius d’estudi, quatre mesos a l’estranger. Va ser en el moment que la Magda va estrènyer la mà del pare que la cara de l’home havia fet una mena de somriure. Les tres dones havien suposat que havia reconegut la filla. Una de les cuidadores, que atenia un altre dels interns proper a en Tomeu, també havia percebut l’ombra d’alegria.
─Caram quin regal. Un somriure! ─va comentar a les familiars. I dirigint-se al malalt ¬─: Què els vols dir alguna cosa, Tomeu?
L’home va allargar l’altra mà cap al passadís de la residència. La filla ho havia entès. Volia anar a l’habitació. Un cop allà, les havia mirades i havia tornat assenyalar l’armari.
En obrir-lo, les dones van veure un caixeta. La Magda la va agafar i va voler obrir-la. Estava tancada amb clau. En Tomeu, amb un esforç, havia allargat la mà i la hi havia donat.
En obrir-la, no hi havia res. Era buida.
Les tres dones s’havien quedat mirant el familiar. La mena de somriure havia tornat a aflorar a la cara del malalt i fitant les germanes i la filla, assenyalava la caixa que la Magda havia tancat. Era de fusta i duia gravades unes paraules: Amb amor, abans de l’oblit. Omple-la de records. El teu pare.
Era un secret ─Va dir-los la cuidadora. I tot i acostant-se va agafar la caixa de forma suau de les mans de la Magda─: Fa més d’un any que la té feta i mai no va voler dir-nos què hi escrivia.

Comentaris

  • Publicació de “Secrets”[Ofensiu]

    Benvolguda relataire:
    Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.

    Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a: associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.

    Cordialment,
    Junta de l'ARC

  • Lliurament premis "Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO"[Ofensiu]


    Benvolgut relataire:

    Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).

    En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.

    Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).

    Cordialment,

    ARC (Associació de Relataires en Català)

  • L'amor[Ofensiu]
    Narcis08 | 26-08-2011 | Valoració: 10

    supera l'oblit, fins que ho fa la malaltia. Esplèndid i emotiu, la meva iaia es va morir per l'oblit, i ni tan sols va conèixer la seva néta, no sabia qui era ella.
    Una felicitació ben sincera.
    Montse

  • M’ha emocionat[Ofensiu]
    Naiade | 02-05-2011 | Valoració: 10

    Un relat trist però ple d’amor i tendresa.
    Tens un art immens per fer sentir les histories com si les visquessis amb pròpia pell.
    Una forta abraçada

  • Enhorabona![Ofensiu]


    Enhorabona!

    El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l’Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes de febrer de 2011.

    Gràcies per participar,

    ARC


  • crohnic | 23-03-2011

    Molt bon relat, emotiu i tendre... Sens dubte, això de perdre la memòria és una de les coses més tristes que hi pot haver...
    fins aviat...

  • Es preciós[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 18-03-2011

    Un secret magnífic, quin regal més bo, per una filla que perd el record d'un pare.
    Gloria, t'has superat.

    Petons

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: