Toc-Toc

Sento aquesta fam de tu que m'abandona
a mida que passa el temps a càmera lenta;
No vindràs. Ho sé mentre miro el sostre
ple d'esquerdes tan ferides com jo,
tan cansades de solituds amargues,
insòlitament indiferents com jo mateixa.
Toc, toc. Una porta separa dos mons.
Dos universos s'han extingit fa un instant.
Ara, tanco els ulls i ja no veig esquerdes,
ni solituds, ni insòlites indiferències.
Em clavo a un nou somni, a una nova
esperança que encara ha de sorgir
per art de màgia - sense cercar-la -
en algun lloc, en algun moment futur.



gypsy