Tinc por

Tinc por
Avui tinc por. Realment, si vull expressar-ho millor, haig de dir que la diferència és que avui sento la por que tinc.
Ostres, fa ja temps que tinc l'oportunitat de fer bé les coses i sento com estic a punt de perdre l'eina que em permet fer-ho. La seguretat. La seguretat que em proporciona sostre, menjar, capricis, independència, llibertat, viatges, roba, cultura, plans, pensar, créixer, madurar, sospesar, aprendre, llaurar, futur... sento com se m'escola entre els dits la seguretat que he tingut aquest darrer any.
Tinc tanta por...
Em fa pensar en un altre moment que vaig tocar fons, que vaig adonar-me que havia tocat fons. Eren moments molt, però que molt diferents i motius molt diferents. En aquell moment el meu pilar, la meva seguretat l'havia posada en la meva parella. Ara és la feina. Però l'error és el mateix. Sempre vaig tard. En aquella ocasió recordo perfectament el moment, el dia i l'instant que vaig adonar-me que tocava començar de nou.
Em trobava mirant l'horitzó, un punt preciós a on convergeixen dos mars, dos aigües, dos forces iguals però oposades. Igual era el cel, tot un contrast de llums i ombres, dues forces lluitant entre elles per fer-se un lloc, per prevaler. Terra i mar, llums i ombres, Atlàntic i Cantàbric. M'hi vaig afegir a aquesta lluita. Ho vaig veure clar. Era el moment de començar de nou, de tornar a néixer, de tornar a creure en mi, deixar anar el bastó i començar a córrer sola i forta.Però ara és diferent. Tinc por i estic cansada. Si haig de tornar a començar, no sé cap a on anar, com sobreviure...no vull perdre el que tinc ara... i menys per culpa meva...un altre cop no, si us plau...
No vull estar un altre cop a on la terra, s'acaba.