Tinc por

Un relat de: Anònim

Tinc por
que els meus somnis
es facin realitat:
Només hi ha malsons.

Tinc por
de caminar per la vida
amb aquesta soledat,
vella companya de viatge.

Tinc por
de seguir atrapat
en aquestes quatre parets:
etern regnat de la tristor.

Tinc por
de seguir aquest camí,
amb passos errants
cap a un destí fosc.

Comentaris

  • T'he de dir...[Ofensiu]
    AVERROIS | 30-08-2006 | Valoració: 10

    ...que jo també tinc por, una por que em deixa a vegades engarrotat i em fa perdre la visió de la vida.
    Quan tot això m'ha passat i torno a obrir la finestra dels meus ulls i me'n adono de que he estat perdent allò que vull, la meva vida. Ja sé que és fàcil dir-ho però t'explicarè una historia, espero reduir-la el que pugi:
    "Hi havia una vegada una raça de sers que vivien agafats a les roques per on passava el riu. Ningú s'atrevia a deixar-se anar, ja que el riu que era cabalós se'ls enduria i els mataria. Però un d'ells es va deixar anar i els demés espantats van veure com el riu se'l emportava, el revolcava, l'enfonsava, però al final va flotar i riu avall va trobar a uns sers iguals que ell que ja no depenien de l'aigua i podien viure les seves vides lliures." Aquesta historia no és meva la faig llegir en un llibre que és titola "Ilusiones" de Richard Bach. Te'l recomano.
    O sigui que endavant i força. Una abraçada