Tinc els ulls d'or, doncs em permeten veure-hi

perquè, com tu
cal escriure sobre tot el que ens envolta,
però també especialment
per a tota aquesta gent meravellosa
que tenen uns ulls molt diferents als nostres... són ulls plens de vida amb una mirada preciosa, que diuen moltes més coses de les que podem arribar a imaginar

he dedicat alguns poemes als ulls d'aquesta gent... precisament "la força dels teus ulls" va en certa manera relacionat al problema de la vista, encara que també hi va cap a altres coses com la fam i la pobresa


bé, enhorabona pel teu immens relat nefertitis

una abraçada

Acabo tot just de descobrir-te per una d'aquelles casualitats típiques d'aquesta pàgina, i en arribar al teu espai, veig que tens publicats un munt de relats: tornaré a passar per aquí, per tal de conèixer millor el teu estil, però de moment he de dir-te que el text que acabo de llegir m'ha semblat prou interessant.

La teva prosa resulta clara i eficaç per comunicar el que veus, el que fas, però sobre tot el que sents: això no és poca cosa!

M'he sentit atreta de seguida pel títol d'aquest relat, que resulta que té un lligam amb un de meu: es tracta de Desitjos des de l'obscuritat i te l'ofereixo per si et ve de gust fer una llegida; només has de clicar damunt les lletres en color per anar-hi; si ho fas, espero que t'agradi.

I espero saber de tu, tornar a llegir-te... però de moment, t'envio una abraçada per celebrar la descoberta d'avui,
Unaquimera

No puc fer altra cosa que traduir la frase que et va dir el teu personatge invident: Moltes gràcies, bonica, tant de bo hi haguessin més persones com tu.
Amb senzillesa, ens narres una escena urbana que ens fa veure en que poc valorem allò que tenim. I també ens mostres el poc solidaris que podem arribar a ser, potser de manera quasi inconscient, desviant la mirada quan el que veiem no ens agrada.
-Joan -