Tinc el pap ple

... He de dir que fins la data no havia tingut temps, ni se m'havia passat pel cap llegir-te, ni comentar-te.

Ara ho faig, havent assistit ahir a la presentació de "Tensant el vers" i veient que t'hi fas força i força bé. Vaig escoltar-te amb atenció i vas llegir aquest poema, crec.

La veritat és que aquest poema m'arriba al fons. I és que una cosa que detesto especialment són els abusos a menors.

Tan sols pel fet d'haver sigut jo una víctima de l'abús per part d'un adult quan tenia 10 o 11 anys, ja no recordo. No era cap capellà, ni membre de l'església. Però sé el tràngol que vaig passar. T'ho explico:

Jo jugava a pilota al carrer, davant la casa d'un veí, quan fèiem servir, els de la colla de nens del barri, la porta del garatge de ferro d'aquesta casa com a porteria. El fet és que estava sol, ningú al carrer, la meva mare tancada a casa. I vés per on, se'm va escapar la pilota dins la casa del veí. Vaig anar a recollir-la i quan estava a punt d'agafar-la em surt el veí, un noi que llavors tindria cap a 30 anys. El fet és que em va agafar la pilota i va anar jugant amb mi perquè jo li agafés la pilota, fent-me sortir de la casa i anant a parar a una casa en obres. Em va fer entrar-hi i allà em va fer tota mena de tocaments i obscenitats, jo vaig negar-me a tot i vaig marxar sense la pilota, plorant cap a casa meva on hi havia la mare. Allà vaig denunciar-ho a la meva mare, que pacient em va escoltar i es va esgarrifar de les coses que deia jo. Quan a la nit va arribar el meu pare de la feina i em va escoltar: Va anar a casa del veí i el va amenaçar tot dient-li que marxés d'aquell barri i que les tindria amb ell si no li feia cas.

El tema es va resoldre sense participació de la policia, sense jutge de pau, sense denúncia, ni jutjat de cap mena. Vaig haver de passar per davant la casa del veí un bon grapat de dies, abans que el "Carlitos" marxés d'aquella casa maleïda i s'esfumés per sempre. Vaig saber, anys més tard que el "Carlitos" estava casat i amb fills... Increïble. Encara no sé com es va poder salvar, avui en dia seria denunciat i compliria presó per un fet així. Però estic parlant de principis dels 80, any 83 o 84 i llavors les coses les resolien d'una altra manera.

I les seqüeles qui te les treu? Qui no em pot dir que l'abús no carreteja seqüeles a l'infant en la seva adultesa?

Jo diria que ho vaig superar, però em queden les imatges, la sensació, el record d'una experiència fastigosa i molt trista per un nano jove com era llavors.


I per tot això que t'he explicat, penso: DENUNCIA, CRIDA, FES SABER DE TU I DE TOT EL QUE ET PASSA, NO ET CALLIS, DEMANA AJUDA, FES EL QUE ESTIGUI A LES TEVES MANS.

I demana justícia, ningú es mereix un tracte vexatiu. Justícia! Llibertat! I no abuseu dels menors, quina culpa en tenen ells?



GRÀCIES PER SER SENSIBLE AL TEMA!





llamps i centelles!

PS: He agregat el teu correu-e a la meva llista d'enviaments, espero que no et sàpiga greu. A vegades envio coses d'interès. Intento no fer-me pesat. I si mai et molesto, digues-ho i t'esborraré de la llista d'enviaments... Entesos?

Moltes felicitats per la teva selecció! Em fa molta il.lusió compartir un llibre amb tu. Una abraçada i fins aviat!

Aleix

per ser seleccionat.
Una abraçada.

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC

entre polítics estafadors, cures heretges i manefles amb un que els mana que sembla l'emperador de la guerra de les galaxies, i els empresaris que ens manipulen l'economia, anem ben apamats els que som de baixa alcurnia, estofa seria el correcte, oi? però no m'agrada tan la paraula.
Un bon i punyent poema.

d'aquests crims morals que afecten seriosament la psíque humana, es tapen amb bitllets de banc.
Així anem... Així seguim... i tot segueix igual o pitjor, podriem dir... Fins quan?
Una abraçada
Joanalvol

doncs l'aigua, i no tens res més a afegir, perquè ja ho dius tot, i amb totes les paraules.
Un poema de denúncia amb tots els ets i els uts.

Mira que has trobat una bona plataforma per dir allò que ens omple el papa a tants, i que malgrat tot, segueix passant, malgrat les bones paraules del qui mana, segueix passant, perquè no els fan res, tot queda dins de la seva enclaustrada congregació.

Llastimós, i demagògic el seu comportament.

Una abraçada Jaume!

Ferran

M’havia quedat pendent descobrir de què tens el pap ple, i he passat avui per saber-ho:i SI! Ja tens raó, ja, en dir-ho clarament!

La doble moral no és mai un bon indicador, però en el cas que tu tractes, és ... són paraules majors, en efecte, les que defineixen aquest delicte.
Com que crec que has encertat amb la paraula que has triat, insisteixo: monstre, monstruós, monstruositat.

I ara veig que ja hi tens nous relats publicats ( la Betty Boop? OOOH! ), així és que... fins molt aviat!

T’envio una abraçada plena,
Unaquimera

perdona, sóc un despistat de mena
fins aviat
joan

d'un tema malauradament encara d'actualitat en ple s XXI
aprofito per agrair-te le contacte que em tingut i que poguem seguir comentant-nos
que els reis et portin moltes alegries
joande

Gràcies per participar!

Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull, dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

Gràcies de nou!

ARC