Mecanoscrit.

Un relat de: panxample
Era una hecatombe, el cap a punt d'explotar, un gran pes als ulls, tot em molestava, la boca pastosa amb regust d'alcohol. Els pares un sermó d'aquí a allà, tot el veïnat se'n va assabentar.
-El nen de la Teresa amb els seus amics han agafat una turca que Déu n'hi do!. Han fet una sortida al refugi de Miramar i mira..., mira com han tornat, fets uns nyaps - deien -.
Teníem quinze anys. Uns quants amiguets de tota la vida varem fer l'excursió. Una caminada fins a Miramar, una muntanya que tenim a prop de casa, deu quilòmetres aproximadament. Fem nit al refugi i l'endemà tornem a peu. Si.., si...., però quina tornada, apocalíptica!.
Aprendre a ser grans és una cosa que no costa, ve tota sola, però té les seves conseqüències. Aquesta vegada patint la primera ressaca de la vida, quina ressaca, -“la gran”-.
Tot sopant en aquell refugi de muntanya, l'ampolla de conyac anava minvant, parlàvem i parlàvem de coses sèries; de política, de comunisme, de compartir, de famílies, de les relacions humanes, d'estimar, de fer un món millor del que ens va tocar viure...
Tots sis companys teníem la raó en els nostres plantejaments i dissertacions, així que avançava la nit eren més i més incomprensibles. Les boques balbucejaven i barbotejaven paraules sense sentit, gairebé murmurejant-les. No compreníem l'herència que ens havien deixat , somiàvem i somiàvem a l'ombra del dictador. Ens trobàvem en un món aturat, que no era el nostre i el volíem fer girar. Glop a glop ens empassàvem aquelles angúnies.
El desànim, l'exasperació i la vergonya és van apoderar de mi. Sort però, del meu secret. Un secret que guardava amb anhel a la tauleta de nit. Cada dia podia fer realitat els meus somnis, mentre em perdia amb el Dídac i l'Alba.

”Mecanoscrit del segon origen”

L'Alba una noia de catorze anys, verge i bruna, es va immobilitzar i li va dir al Dídac que hi havia una masia a uns tres quilòmetres de la cova. Van decidir anar a ...

Comentaris

  • De bell començament...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 04-06-2011 | Valoració: 10

    De bell començament he pensat que faries un microrelat paral·lel al Mecanoscrit del segon origen. Evidentment hauria d’haver estat molt i molt condensat. Només l’has tret al final, per desorientar-nos —almenys a mi—, trencar la narració i donar sentit al títol.
    [Si estigués molt desencaminat, no dubtis en fer-m’ho saber]
    —Joan—

  • Has aconsseguit un bon relat[Ofensiu]
    joanalvol | 29-05-2011 | Valoració: 10

    gràcies al Pedrolo i el seu llibre. Un llibre que ha fet història com es pot comprovar pels comentaris que has rebut. L’adolescència, en cada generació, es troba davant del mur construït per un sistema que li provoca més desconcert que confiança. La incertesa del futur crea dubtes pregons, pous d’ombres i foscor. Felicitats, molt encertat
    Joanalvol

  • Mecanoscrit...[Ofensiu]
    Naiade | 24-05-2011

    ...un llibre que també em va arribar molt endins. Una historia d’adolescència, un intent de fer-se gran, d’arreglar el món amb la ment enterbolida i la parla desinhibida. Sort que el teu protagonista tenia la novel•la a prop per fer-lo recapacitar. Bon relat.
    Una abraçada

  • gràcies panxample...[Ofensiu]
    joandemataro | 23-05-2011 | Valoració: 10

    per tot el que hem compartit aquest temps, has estat sempre molt amable amb mi... Necessito un temps per redreçar el meu cap, i potser un dia ens tornem a retrobar...
    de moment et desitjo el millor
    salut i felicitat
    joan

  • Quins temps aquells!![Ofensiu]
    Núria Niubó | 23-05-2011 | Valoració: 10

    Un relat ple de connotacions que ens transporten a aquella adolescència plena de contradiccions, dubtes i per damunt de tot il.lusions.
    Bon relat, en el que tots en hi podem sentir identificats.
    M’agrada també el comentari que et fa l’Aleix, dóna més rellevància al teu tema.

    Gràcies per les teves animoses paraules al meu darrer poema.
    Una abraçada,
    Núria

  • Homenatge a Pedrolo[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-05-2011 | Valoració: 10

    Quin gran homenatge a Manuel de Pedrolo! Relat fantàstic que m'ha fet recordar els meus temps destudiant de Ciències de la Informació, visitant i entrevistant a Manuel de Pedrolo, al seu pis del carrer Calvet de Barcelona, fosc, polsós, en un estudi replè de llibres per tot arreu, un flexo i una màquina d'escriure, res més. Home serè, tímid, agradable, ens va rebre amablement i encara li ho agraeixo, perquè no era gaire donat a les entrevistes. Suposo que li va agradar la idea que fóssim estudiants. En acabar vam fer un toc a la granja "La catalana" que hi havia a la cantonada d'aquest carrer amb la Diagonal. El regust encara perdura. Gràcies per recordar-me'l. I felicitats de nou pel teu relat, que transporta tan bé al món de l'adolescent dels anys setanta. Una abraçada i fins aviat!

    Aleix

  • Hecatombe[Ofensiu]
    nuriagau | 21-05-2011

    Titular un relat que tracta sobre Secrets de l’adolescència amb el títol que recorda la novel•la que tants hem llegit en aquella etapa de la nostra vida ja és quelcom suggerent.

    Els adolescents superen la primera borratxera i les primeres reflexions sobre la societat actual. No n’estan massa contents. Un d’ells, el protagonista, es refugia llegint el llibre de l’Alba i el Dídac.

    Ens seguim llegint,

    Núria

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de panxample

panxample

45 Relats

291 Comentaris

61042 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
No sé qui sóc, ni que no sóc, però la vida és una meravella, cal aprofitar-la, compartir-la i gaudir-la. Encara que de vegades amarguegi.

Panxample no per que tingui la panxa ampla o sigui un panxacontent, que també; sinó que és en honor a Joan Baptista Pujol i Fontanet, (Alfara dels Ports, Baix Ebre, 1857 – Tarragona, 1883). Bandoler anomenat "panxample".

la calaixera