TI-TI-TA

Un relat de: Montse Canes

TI-TI-TA
Sempre hi ha temps per fer-ho tot.
Cada instrument, entra dins la simfonia quan li toca. Peró nosaltres, músics inexperts, no fem més que donar pressa a l'orquestra per què soni tot alhora.
Els violins llavors, desafinats; els tambors, massa greus i sorollosos; els violoncels agressius i descompassats i el piano bord i melancòlic...
I tot per què no sabem esperar, no som capaços de dirigir la nostra pròpia orquestra. Amb aquest soroll estrepitós, que nosaltres pretenem que soni a música, ens provoca mals de cap i decepcions i, si no ho aturem a temps, s'arriba a convertir en el nostre ritme de vida habitual.
Hem d'aprendre solfeig si volem trobar la nostra melodia. I si no, estigues ben aten i deixa fer a la vida, que ella, mitjançant el nostre tarannà, el batec del nostre cor, trobarà el ritme, el compàs perfecte per a nosaltres...

Montse Canes

Comentaris

  • ambre | 18-04-2008

    Dodecafòniques vides

    L'ordre és el caos elevat a infint
    Un cercle mai no es tanca
    ( 3.1415926535898 )
    Dodecafòniques vides
    13 llunàtics · un destí.

  • " I sobre tot tenir el instrument ben afinat."[Ofensiu]
    jos monts | 25-03-2008 | Valoració: 9

    Hola Montse.
    Jo crec que tots nosaltres som un instrument dintre d'aquesta orquestra que és diu societat.
    Uns afinen més que d'altres, però tots tenim que tocar al compàs que ens dicta el director de la cobla Generalitat.
    Hem d'aprendre solfeig si volem trobar la nostra melodia i poder conviure en harmonia en
    als altres músics que ens ha tocat conviure.
    Tots plegats i amb els instruments ben afinats, farem que soni bé la convivència de tots plegats.
    Sempre hi ha temps per fer-ho tot.

    Et seguire llegin. "Afina bé "

    josmonts