T'ho volia dir...

Un relat de: Thyst

M'he enamorat d'uns ulls que diuen el que la boca calla,
d'unes mans càlides arrestades per punys abotonats de blanc.

M'he enamorat del coll que la camisa m'ha deixat veure,
de la corba dels llavis quan parles, i les coses que dius.

A vegades et miro i no m'enxampes.

M'he enamorat de la curiositat que em despertes, de tot el que no serà,
de les coses que no em dius i les portes que em tanques,
del verí dolç de la teva presència
i m'he enamorat del sabor amarg quan faltes.

A vegades et miro i no m'enxampes,
A vegades em mires i no encerto a captivar-te.





Quan acabes de llegir t'arronses d'espatlles mentre els teus dits deixen caure el paper rebregat sobre la taula.
Et passes la mà pels cabells, te'ls estires amb sobtada força mentre bufes.
Els teus ulls ressegueixen les meves línies de febril cal·ligrafia nocturna, de bolígraf publicitari de tinta dolenta, d'aquella que una sola llàgrima esborra.
I sense avisar-me claves la mirada als meus ulls, m'inundes de frases silencioses, paraules que no vols pronunciar, i jo en trec galledes plenes per no ofegar-me, i mentre buido l'ànima per no sentir, segueixes mirant-me.
Ara et deus preguntar si ja he entès el que no em deies.
Em giro cap a tu, et miro i no et veig, se m'escapa un "ja ho sé" dels llavis i em reservo l'ironía del ",tranquil".
T'he destrossat els esquemes, no havies planejat que això fos de veritat.
Per fi abaixes la mirada i agafes les coses, mentre t'encares a la porta dubtes, et tornes a girar i allargues el braç cap al paper del dimoni. És teu - et convenço, i després de guardar-te'l a la butxaca amb cura, sé que és l'últim somriure que em dediques.

Comentaris

  • Molt bo![Ofensiu]
    Suzanne | 08-01-2008 | Valoració: 10

    Una història magníficament explicada, amb metàfores bellíssimes, i paral.lelismes que enriqueixen el text. Una història agredolça pel que insinues:

    "M'he enamorat de la curiositat que em despertes, de tot el que no serà"

    però plena de passió continguda (d'un amor que no pot ser?)

    Felicitatspel relat. M'ha encantat.

    S.

  • M'ha agradat...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 12-12-2007 | Valoració: 10

    tan el que hi diu com el que deixes entreveure d'aquest flash d'història que es passeja per l'enamorament, l'amor seré, silencis, mirades i un comiat agre/dolç ple de sentiment.
    Hi destacaria especialment:
    "A vegades et miro i no m'enxampes,
    A vegades em mires i no encerto a captivar-te"
    perquè en dues frases has sabut ressumir exactament aquest sentiment.
    Un relat molt bell, felicitats.
    Una abraçada

  • T'ho vull dir[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-12-2007 | Valoració: 10

    Una història preciosa de paraules i silencis, de mirades i somriures, d'amor i de pèrdua.
    Des del començament, a trama desfila juganera, ensenya i amaga la seva ànima; cap al final, alenteix la marxa, les passes es fan lentes: finalment, s'acomiada amb tristor i amb tendresa.

    Molt ben conjugada la poesia amb la prosa poètica!
    També demostres maduresa reflexiva al costat d'una frescor espontània.
    T'ho vull dir: M'ha agradat molt, parlant francament!

    T'envio una abraçada més que afectuosa,
    Unaquimera

  • M'agrada...[Ofensiu]
    natasha | 12-12-2007 | Valoració: 10

    ...pel què de la història i el com l'has transmès. Suposo que el que més m'ha captivat avui no és el com sinó el què, el fons del text. No sé si és una història real, però el poema inicial hi ha qui l'està vivint en primera persona. Si és extret de la realitat, compartim quelcom; sinó l'és: l'has sabut transmetre perfectament.

    Et seguiré llegint.
    Una abraçada
    -.-NaTaShA-.-

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Thyst

Thyst

34 Relats

80 Comentaris

36562 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Res, us llegeixo i m'encanteu.
Gràcies pels vostres comentaris, m'animen molt a seguir intentant-ho.

Nascuda a Barcelona fa 19 anys, em considero de l'Empordà i d'aquella tramuntana. Només faig que viure, i prou.