La nit primera

Deixa que miri de recordar-te
aquella llum acapvesprada,
aquella claror de la fusta dels mobles,
la suavitat blanca dels llençols;
un tacte, un de sol
dels teus dits a la palma.
L'instant de duresa de les ungles
quan m'agafaves la mà,
la mínima expressió de la teva veu,
que respirava:
el pàlpit nerviós de les venes
batengant encara desafinades,
l'aire, acollidor, d'aquella cambra.

Deixa que miri de recordar-te,
la primera,
la nit primera aquella,
quan potser ja t'estimava.