Dins la teva ànima

Se me'n van els ulls a la teva ànima.
Saquejo amb cobdícia els cofres,
aquells, aquells no et tanques.
On la música és massa forta
i el pensaments, aquells
que enganxen els present del cor
i l'instint que ens acompanya, aquells
s'enlairen abans de cremar-me la boca,
i són ells que et parlen.
On un i un fan dos,
i s'acaba la història.
Des d'allà dins et contemplo
em miro el teu cel on no hi neva
pero que glaça de calma i canvia de tristesa,
allà dins t'espero.
Allà on aixequen el vol
les contradiccions i les penes
i deixen on eren, allà,
en la teva ànima,
els meus camps de roselles.