Petja

Ets una clivella en el temps.
T'escapes d'un present què vés a saber on para
i et passejes com un espectre
per racons on hi eres.

No sé on ets, però el teu rastre diu
que eres aquí abans,
assegut davant meu
ara mirant enfora,
acostant-te un poc més...

En un hora en punt t'aixeques,
murmures coses que vas dir,
que havia sentit i ara recordo,
i et veig assegut en l'aire
on hi havia una cadira abans,
em mires, somrius,
t'alces, t'acostes
m'abraces i m'enfonses
en jocs i riures i estimant-nos.

Els segons corren,
se'ns escapen,
però tu te'n burles.
Deixes un rastre intocable,
privilegiat,
arrítmic.
Els segons fugen,
i tu a poc a poc,
els segueixes.