T'han crescut els pits i... també les llàgrimes?

Una manera bonica i diferent de dir:

t'enyoro, t'estimo, et trobo a faltar.
Segueixo esperant més somriures teus, encara recordo les teves mans.
Et somio, i em pregunto si tu també ho fas...

Bones Festes Capdelín!

ens veiem entre lletres,
Gemm@

Tan sols dir-te que admiro com escrius, sens dubte ets un dels meus relataires preferits.

Indefinida

Records que semblen fondre's amb el present, sentiments que escurcen les distàncies.
Cada canvi és talment un destí incert, una petita mort d'allò que coneixem.
Amb cada pas creix molt més que el pas del temps; llàgrimes emmagatzemades, pors abstractes, gotes de solitud, enyorances que ofeguen... Però entre cadascuna d'aquestes ombres, la llum s'escola per les esquerdes i sempre troba nous motius per somriure i comprendre.
Aquesta trucada sense monedes és tendrament profunda i travessa la llunyania.
Hi ha pensaments que s'escapen dels sentits i travessen telepàticament l'espai. Com si fossin vibracions energètiques entre ànimes i cors que mai s'allunyen del tot.

¿No creus que malgrat fer-nos grans i tenir pous de llàgrimes en indrets perduts, sempre conservem l'ombra de la mirada d'un infant, encara que estigui molt i molt amagada en el nostre interior?

Petonets estiuencs, company!

ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

De nit. Les estrelles brillen mentre tu intentes dedicar un somriure a la lluna que t'admira cada dia més.

T'has despertat d'un somni que creies real, ara tot és cert i la lluna no només brilla per tu.

Pots estar sol, pots notar que ningú t'aprecia i sentir com et vas mullant el cap gota a gota, la pluja del record mai acaba per cessar quan tu més voldries.

Sonen plors, llàgrmies de son i colors negres i grisos que et fan tremolar.

Continuem la lluita d'una vida que ens du cap algun lloc incert però, de vegades, bonic.

Molts besets

Anna

Aqui m'has emocionat capdelin, estic escoltant una cançó a més que m'emociona i bufff.. només el títol ja m'ha captivat i.. sense paraules capdelín.. ets un geni

la cançó es

Mago de oz - Desde mi cielo

és de vegades fer-se gran. Sobretot (i perdoni's l'expressió) a base d'hòsties...

Petoneeeeeeeets

que fer-se gran és dolorós, per aixó creixen els pits i amb ells les llàgrimes, però la vida és una lluita constant encara que a cops et sentis sola.

.....i llàgrimes

m'he sentit identificat amb allò de parlar amb el telefono sense monedes. Ara veig que no es pas tan rar. A mi em deien frikie. No se el que em diran quan vegin que m'han crecut els pits.

records