EL FUSELL ENEMIC - PODER

Es van sentir trets. El nen va restar immòbil un moment, va mirar als altres amics que jugaven al carrer amb ell i cadascú va córrer cap a casa seva. Abans d'arribar-hi es va trobar amb la mare que el venia a buscar. Van afanyar-se a entrar i es van abraçar amb la germana gran i l'altre germà més petit que ell. El pare havia anat a la guerra ja feia uns mesos i no n'havien sabut res més. No havia passat gaire estona que dos soldats van esbotzar la porta, els van apuntar, van arrencar els vestits de la mare i la germana i les van violar. El nen, tremolant, es va esmunyir fins arribar a un del fusells. Va esperar que els soldats es separessin dels seus éssers estimats i va disparar repetides vegades. Des de la finestra, entre ell i la seva mare van abatre la resta del grup, així que es van acostar en sentir els trets. Des del mig del carrer amb el fusell alçat va cridar el que seria el seu crit de guerra durant anys: "El fusell enemic. El fusell enemic".