T'estimo

una generositat transparent, neta, en cadascun dels versos. L'amor hauria de ser sempre així, com deixar fluir el sentiment cap a l'altra. El trobo preciós, de veritat.
Una abraçada

jo t'é

gràcies pel poema i per estimar-me com m'estimes

un somriure

M'ha posat la pell de gallina

El dia que el meu xicot em digui alguna cosa aixi l'hi demano matrimoni directament jeje

Fascinant

Passa't pel meu relat i dona'n la teva opinió si tens una estoneta.

Es un poema precios , no tinc paraules per descriure la meva sensació al llegir-lo. La bellesa dels teus versos m'ha enamorat.
Felicitats

et voldria dir tres coses:

una alabança: aquest poema és un dels poemes d'amor més bonics que mai he llegit.

un favor: em deixaries citar els primers sis versos? m'han encisat, i això que sóc home, imagina't si els diem a una dona...

una disculpa: potser m'he passat amb la teva xicota i estic segur que deveu fer molt bona parella (ella ja t'explicarà de què va el tema)...

ixnuir

voldria fer-te un comentari a mesura dels teus mots, que no rimes però tampoc fos fred... però no ho aconsegueixo. m'encanta!
un petonet...
p.d: el final perfecte!

de vegades tant... Es un desafiament. Que ens converteix sempre en el millor i el pitjor.
M'hi he vist en el teu escrit.
Fins una altra..

i sensible.

No tinc paraules, m'ha encantat, de veritat.

Un petó molt fort.

Acabo de clicar al link que la mar té al seu raconet, i estic contentíssim d'haver-ho fet! Quin poema! Rítmic, ple d'interrgonats molt ben portats (les dues primeres estrofes són brutals! Sintetitzes amb molt poques paraules l'essència no de tot el poema, sinó d'una manera de pensar: moltes vegades m'he formulat jo la mateixa pregunta: no serà que tots i totes som poetes potencials? No serà que l'únic que ens distingeix dels poetes reconeguts és el fet de plasmar per escrit allò que interpretem o descrivim a la ment?)

Un plaer llegir aquest poema, de debò!

Salut i enhorabona!