Cercador
TERRA DE XIPRERS
Un relat de: DANATrepitjo terra de xiprers
desarrelada de vida
malgrat l'adob generós
de multitudinàries llàgrimes,
i corro al teu costat,
on, vanament,
intento sentir l'escalf
de la teva mirada.
Sobre el gèlid marbre
i amb gest delicat,
diposito les flors
acabades de collir
del nostre estimat hort,
mentre, en mig del silenci,
em sembla escoltar
el xipolleig de l'aigua
d'aquell petit rierol
que plegats travessàvem
quan a casa tornàvem.
La meva pell s'esborrona
per la fredor d'aquest lloc,
embolcallant el meu esperit
d'una esfereïdora quietud.
Recorro, una a una,
les escletxes de les lletres
que composen el teu nom,
mentre el meu cor et pensa
i et crida en silenci.
Comentaris
-
mentre llegia[Ofensiu]Endevina'm | 28-10-2009 | Valoració: 10
sentia la frescor del rierol i el perfum de la molsa a la matinada humida.
Quin poema DANA! -
terra adobada de llàgrimes[Ofensiu]Avet_blau | 28-10-2009 | Valoració: 10
Melangia del record,
magnificament narrat;
vides lligades mes enlla de la mort,
recods que el temps no pot marcir.
avet
Valoració mitja: 10
l´Autor

55 Relats
80 Comentaris
45038 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89