Teresa Rampell

Aquesta cançó parla, sense cap mena de dubte, d’una invasió alienígena.

Teresa Rampell, la protagonista del tema, és una extraterrestre infiltrada entre humans, esperant la senyal de la nau nodrissa per iniciar la invasió. Teresa, havent passat bastant de temps entre humans, sent certa melangia al saber que el planeta, que tant li agrada, serà completament subjugat sota el domini de la seva raça, però al mateix temps està nostàlgica i emocionada per retrobar-se amb els seus companys, amb la seva gent. Sabent que aquella és l’última nit que podrà gaudir de la companyia dels seus amics humans (abans de convertir-los en esclaus), decideix sortir de festa i passar-s’ho bé amb ells.

“Amor” és el nom de la nau de Teresa Rampell. Partint d’això, podem entendre perfectament la tornada, en la que s’anuncia la seva arribada (i dels desastres que porta, “incendi forestal”, “virus tropical”). Que per fi retorni a la ciutat fa referència a quan hi anà per primer cop per deixar-la allà. Però fem un anàlisi ordenat de la cançó. El gos borda quan ella surt, i probablement borda sempre que surt, perquè el gos ho sap, sap que no és humana. Es mira a l’ascensor i es troba guapa, la seva disfressa és perfecta i ha arribat a apreciar la bellesa d’una dona humana, després de tant de temps de viure entre ells. En els versos següents, Teresa en el seu paper d’amiga es dirigeix a passar la seva última nit com a humana. “El barri dorm tranqui aliè a que hagi arribat el dia gran”, el dia de la gran invasió, evidentment. Els agafaran completament per sorpresa. El xulo que l’avisa que arriba l’Amor pot ser senzillament una imaginació produïda per la seva excitació per retrobar-se amb els seus. També pot ser un missatge de la nau, a través del control mental d’un humà. Al cap i a la fi, el videoclip demostra clarament que un estadi inicial de la invasió alienígena és la possessió corporal d’humans.

La següent estrofa ens mostra bàsicament a Teresa Rampell passant-s’ho bé, de festa. Fa les paus amb l’enemic, ja que aviat serà convertit en cendres, què més li dóna? Ja no li ve d’aquí. El vers dels homes que “somien en trobar una dona amb la teva cara” he de reconèixer que no sabia com interpretar-lo. Però la pista és en les gavardines. Es tracta d’agents de la CIA, que busquen els alienígenes infiltrats. És una manera molt poètica de posar-ho, però senzillament estan parlant d’una busca i captura. I, bé, arribem de nou a la tornada, introduïda pel que crec que és la prova més fefaent de que estem parlant d’extraterrestres. A la televisió s’interromp la programació per fer aparèixer un periodista especialment nerviós. Està anunciant l’arribada de l’Amor, de la nau que ha d’arrasar el planeta Terra. El periodista està fent saber a la població que estan en perill de mort.

L’Amor, doncs, ja ha arribat, però sembla que no estan gaire contents amb la feina de Teresa. S’ha involucrat massa amb els humans, no poden córrer cap risc. Teresa Rampell no sospita res i, mentre veu l’efecte que té l’Amor en les mans de la gent (virus que es passen com l'èbola), en els joves quan ballen, es deixa envoltar per la força de la nau i els seus companys, una força que ja enyorava. Teresa intenta absorbir aquest poder, però de seguida nota que aquest poder alliberat per la nau nodrissa també la destruirà a ella. Teresa és un nàufrag entre humans, i “ha decidit tastar l’aigua salada”, s’ha alimentat de la seva cultura i la seva forma de viure. Això l’ha condemnada, junt amb tota la humanitat.

No hi ha una altra interpretació possible d’aquesta cançó. Els Manel saben alguna cosa.