Tenques el teu cor.

Ja no vols rès,
no cerques la seva mirada.
Per fi has descovert,
que potser tu no et mereixes
un home que no senti
el que tu sents.
Sou dos mons molt diferents,
no t'acostes pas a ell,
a ell li ets indiferent.
El cami que camines
es el que ha de ser.
Tenques portes,
mitja volta i ja no queda rés.
Ni una lluna per compartir,
ni una paraula d'aler,
ni un sonriure de complicitat,
ni un miro i em mires.
Ni un bosi d'amistad.
Tan sols una buidor
que t'ha espantat.
Gires volta,
camines sense mirar.
Ja no alces els ulls,
et mires a tu mateixa
i ho sapas.