Temps i rellotges

Un relat de: SANTANDREU3

Em sembla que no és la primera vegada que vull explicar les dues maneres que hi ha de comptar el temps.

Els homes se les han enginyat amb precisió per crear un sistema per mesurar els segons, les hores i els dies que van passant, i acoblant sense cap error les diferències que hi ha entre el sistema dels rellotges i les circumval·lacions de la terra.

Per el creador de l'univers aquesta maquineta nostra li deu semblar una joguina, perquè Ell ha de comptar per eternitats, i de les divisions d'aquells espais nosaltres no les podem mesurar, ni fer-nos-en la més mímina idea.

L'home coneix las quatre estacions i la seva repetició, que li sembla que serà per sempre. Sap que quan sembla que l'hivern ho mata tot, i també sap que tornarà la primavera i que tot reviurà.

Però, veient com va el món d'avui, amb una terra esgotada, un aire cada dia més contaminat i un desequilibri d'aigua i humanitat, i de riqueses immenses i gana endèmica irremeiable, penso que el Creador, que deu tenir els seus cicles vitals que nosaltres no podem ni imaginar-nos, potser pensa que ja és moment d'aplicar els seus altres ritmes, que podrien consistir en:

Esgotada la successió d'estacions que nosaltres ja donem per habituals i segures, potser ara tocaria un altre Diluvi que remogués cels i terra, ensorrés els continents que hem esgotat i en fes sortir de nous, absolutament verges.

La gent que hagués pogut sobreviure, perdudes totes les fonts de coneixement anteriors, haurien de tornar a començar, el que seria com una nova primavera.

I, posats en aquesta hipòtesi, i amb tota la humilitat que és del cas, m'atreveixo a exposar,( perquè els meus pensaments Tu mateix els deus inspirar de més lluny o de més a la vora), unes idees de coses que es podrien fer i que Tu decidiràs finalment en la teva infinita saviesa.

D'entrada, jo faria com una espècie de roda de premsa en la que deixessis molt clar que de Déu només n'hi ha un, amb el que evitaries d'arrel tots els déus i Vaticans que ens sobren.

Després, posaria a les riqueses personals un sobreeixidor, perquè les sobrants tornessin a la comunitat, fent que en el nou món no s'arribessin a conèixer ni l'avarícia ni l'especulació.

Una altra cosa que es diu al meu país és "que de les coses del piu, Déu se n'enriu" i Tu deus saber què hi ha de veritat en aquella dita.

Tu saps, Senyor, el punt just de la questió i fins a quin punt era sobrera aquella angúnia per pecar que ens va inculcar la Església Catòlica ,en el nostre cas, i aquells remordiments i turments que ens han acompanyat una massa gran part de la nostra vida.

Doncs, si la cultura popular tingués sentit, sembla que seria bo que ens deixessis a l'abast tota la llibertat i la gràcia d'un joc que només a Tu se't podia ocórrer i potser també que la dona tingués uns períodes precisos per engendrar que,dic jo, només com una idea, que fossin les segones setmanes de Setembre, per exemple.

Perdona'm pel meu atreviment a comentar-te els meus pensaments que Tu ja deus tenir definitivament determinats i penso que saps d'antuvi que jo els tinc acceptats amb tota la meva convicció.

SANTANDREU3

Comentaris

  • A l'ainoa[Ofensiu]
    SANTANDREU3 | 26-09-2006

    Acabo de llegir el teu comentari i no acabod'entendre què vols dir que no m'acabes d'entendre.

    Em critiques perquè escric poc i em reoordes el meu metge, que en diu que camino poc i que fumo massa.

    El que em passa és que vaig arribant a un final de vida, que, potser no inminent, va marcant els seus passos.

    Porto anys mirant l'ampolla mig plena i fent un esforç per no pensar amb la part buida del recipient.

    Però això de mirar obligadament només una part de la meva vida, cansa.

    El que et vull dir, per acabar, és que de totes les sensacions que aquest món cibernètic m'ha fet viure, tú ets una e les persones que mén endins m'ha arribat.

    De moment, no tinc ganes d'escriure. Per si vols llegir altres pensaments i coses meves, et dic que tinc una pàgina web perecasadesus.net on trobaràs coses de la meva infància i joventut que et faràn passar alguna bona estona.


    Hi han versos i tres llibres, el tercer dels quals està en plan d'incloure en la página un dia d'aquests, em diüen que abans de final de mes.

    Aquests tres reculls de relats porten els títols de TAL COM RAJA, MÉS FUSTA i SERRADURES.

    I, per si vols fer algún comentari, apunta't el meu nom del correu per e-mails:

    percasgrif@hotmail.com.

    Adéu, ainoa, sempre m'has caigut molt be.

    Pere Casadesus i Grifol.

  • On T'amagues?[Ofensiu]
    Ainoa | 26-09-2006

    Havia oblidat com era llegir-te, i es que tal i com parles en el teu text, no disposo de temps. Però ja fa uns dies que entre per aqui i no veig res de nou teu, i aixó és nou per mi, normalment veig que has escrit però ara no. Potser encara estas de vacances, doncs quina enveja. Jo ja fa tres setmanes que he tornat a la universitat.
    M'agrada el teu relat, jo també faig peticions, moltes vegades deuen ser atrevides, d'altres estúpides, però per provar-ho no dec perdre res, oi?

    Petons!

    Ainoa

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: