Temps de neu i judicis

L'Empar té vuit anys, i el que més li agrada fer, es jugar amb els seus germans.
S'inventen tot tipus de jocs, però a ella el que més li agrada es quan es pot disfressar d'advocada.
Ho té decidit, i quan sigui gran vol estudiar molt, sap que per ser advocada primer ha d'anar a la universitat, amb nois i noies de la seva edat, i que per treballar en un jutjat, necessita aprovar tots els cursos de la carrera de dret.
També sap que en tots els judicis hi ha una colla de gent que son el jurat, i una vegada que han escoltat tot el que diuen les persones que participen en un judici, ajuden al jutge a decidir si l'acusat es culpable o innocent.
La seva mare sap que els hi agrada inventar judicis, i alguna vegada els hi dona una mica de feina inventant-se un culpable.
Aquella tarda era la ideal perquè la canalla juguessin a dintre, sense fer gaire soroll, perquè a fora estava nevant, des de feia moltes hores queien uns flocs de neu que s'enganxaven a terra i anaven cobrint tot el carrer d'una capa blanca i freda.
Vivien a Casserres, un poble del Berguedà, i tot i que els habitants estaven preparats per a fer front a les inclemències del temps, la canalla feia dos dies que no anaven a l'escola.
Havien decidit que era millor que tothom que pogués s'estigués a casa, per evitar possibles caigudes i petits accidents produïts per la glaçada neu.
Des de casa, la canalla miraven per la finestra la neu que s'anava acumulant davant dels horts, i també veien les muntanyes nevades de sobre de Berga, tot el monestir de Queralt estava emblanquinat.
Molt a la llunyania podien divisar les muntanyes de Peguera, i sentien a la mare repetir: -quin tip d'esquiar que es farà la gent aquest Nadal!
Si miraven cap a Solsona, el paisatge era el mateix, neu i més neu!
Per això la mare decidida els hi va dir:
Trobo a faltar unes galetes de xocolata que us he comprat per a berenar, i tinc la sospita que se les ha menjat la nina grossa de rinxols daurats que té l'Elisa asseguda damunt del llit.
L'Empar de seguida prepara la seva habitació com si fos un jutjat, l'escriptori serà la taula del senyor jutge, els advocats seuran en unes cadires davant de l'escriptori, i la nina acusada ho farà en una cadira al costat del jutge.
En Sergi, que es el seu germà de sis anys, serà el jutge, la seva germana Elisa d'onze anys, serà l'advocada defensora, i ella serà l'advocada acusadora.
Es posen les bates negres i els barret que la seva mare els hi va comprar per la festa de carnestoltes de l'escola.
Comencen el judici; l'Empar comença a parlar, primer amb el senyor jutge, després amb l'advocada defensora, parla alt i clar, vol que tothom entengui el que diu.
Assegura que la nina es culpable, que les galetes eren en un pot a la cuina, i que ara ja no hi son, ningú no ha vist que la nina les agafés, però la mare ho diu, i tots ho han de creure.
Després li toca parlar a l'Elisa, diu que ella pot demostrar que la nina es innocent, perquè tothom sap que les nines no mengen, i també que no es mouen totes soles, necessiten que algú les bellugui del lloc on es troben.
L'Elisa els pot assegurar, que la nina no s'ha mogut de sobre del seu llit, perquè ella mateixa li ha posada quan ha arreglat l'habitació al matí, i que pensa que la mare esta mal fixada en culpar-la.
El senyor jutge posant-se dret i molt seriós, els hi diu a les dues advocades: - Senyores, aquesta nina es innocent dels càrrecs de que se l'acusa, i demano que la tornin a posar a sobre del llit perquè hi fa molt bonic!
L'Empar a fet molt be la seva feina, però l'única que ha pogut demostrar els fets ha estat l'Elisa, aconseguint que un innocent quedés absolt.
Un altre dia la mare, molt enfadada, els explica que el gatet "Pinky" que viu amb la família, pot ser el culpable de la desaparició d'unes sardines que estaven en un plat damunt de la taula de la cuina.
L'Empar corre cuita, prepara la seva habitació com si fos un jutjat, avisa els seus germans perquè es vesteixin i es preparin per un nou judici i posa al "Pinky" al costat de la taula del jutge dintre d'un llitet on dorm el gatet moltes hores.
L'Elisa comença la defensa, i diu que un gatet tan maco no pot ser que s'hagi menjat les sardines que hi havia en el plat de la cuina, perquè es un gatet molt educat, i ella pensa que amb el pinso que menja ja en te prou per a quedar ben tip.
L'Empar diu en veu alta i clara, que el gatet es culpable de l'acusació de menjar-se les sardines i per provar-ho li acosta una galeta a la boca, però el gatet tomba el cap perquè no li venen gens de gust de tan plena que té la panxa, també els demana al jutge i a l'advocada defensora que li olorin els bigotis al gatet, perquè encara li fan pudor de peix!.
Senyor jutge - li diu l'Empar al seu germà- ja pot veure que el gatet es culpable, i que li cal un bon càstig.- I entre tots decideixen que el gatet no li donaran cap llaminadura en tota la setmana i que només menjarà el seu pinso.
L'Empar està molt satisfeta d'haver guanyat el judici, perquè ha pogut demostrar la culpabilitat de l'acusat, en canvi l'Elisa no ha tingut cap proba per a poder presentar al jutge.
Per axó quan sigui gran, l'Empar vol ser una bona advocada, i només voldrà tenir la raó, quan pugui demostrar la culpabilitat o la innocència dels seus clients davant del jutge, i espera fer-se gran per a poder-ho fer.
Mentrestant, la Vila de Casserres i tot el Berguedà, es va cobrint de la meravellosa capa blanca que els permetrà gaudir-ne fins el Nadal.

FI