Temps de canvis

Un relat de: Cris
Sento una gran alegria, una tranquil•litat immensa i una seguretat difícil de descriure. És com que he tornat a viure la meva vida tal com realment la sentia ben endins del meu cor.

Em vaig precipitar moltísim al començar una relació, realment no estava gens preparada degut a l’antiga “relació” que vaig tenir, vaig sortir ben escaldada, a causa un amor no correspost. De fet, és millor així perquè sinó realment no sé que hagués passat si haguéssim tirat endavant, ni que seria de la meva vida tal com van anar les coses. No veia més enllà del que hi havia, només pensava en disfrutar del moment amb aquella persona però realment patia, patia molt perquè sabia molt en el fons que no estava fet per mi, ni podia veure un futur amb ell. El primer noi, mai ha estat enamorat de mi, ho reconec i ho afirmo, me endut una gran experiència i una quantitat impressionant de sentiments que ara poc a poc estic recuperant amb una altre persona.
És com si fos un principi de tornar a sentir, a experimentar. És una barreja d’emocions que no sé com explicar. Tinc un pessigolleig constant a l’estomac que no em deixa menjar, uns nervis positius, un pensament constant del què estarà fent i del moment que arribi per tornar-lo a veure per només passar una estona divertida i entretinguda al seu costat. Feia tant de temps que no sentia això, de fet amb el meu ex aquest sentiment des del principi ja no el vaig tenir, no sé perquè potser perquè encara sentia per l’altre persona i per no voler-me quedar sola vaig cedir a tot el que me vingués.

Realment ho penso i ho hauria d’haver fet tot d’una altre manera completament diferent. Començar poc a poc, un procés natural per el qual els sentiments i les emocions van sorgint al moment. Que arribi poc a poc aquell moment on ja necessites aquella persona per “viure” com aquell qui diu. Que saps que amb aquella persona ho pots compartir tot i que no et molesta pensar que pots passar un futur amb ella. Cada pas que fas, cedir sense dubtes perquè ho veus tot clar, saps que aquesta persona et correspon i farà per tu el que tu fas per ella.

Em sento bé amb mi mateixa, perquè aquest sentiment últim descrit és el que m’està tornant a recórrer per tot el cos, aquella seguretat, aquelles ganes de passar milions d’estones rient i xerrant, donant-ho tot sense por a no rebre res a canvi. Sentir no és dolent, sentir és fer les coses sense que les hagis de pensar, que et surtin de dintre el cor. Tinc molt clares les coses, ara vull fer-ho tot bé, amb paciència, amb molta calma i respectant tots els passos que em vagi oferint la vida sense córrer ni precipitar-me impulsivament. Vull remarcar que això només és un pensament que tinc, ho havia de deixar anar perquè va molt bé expressar el que tens a dintre. Si m’ho guardo rebento i ho passo molt malament. Jo ara a la vida li demano ser feliç sigui com sigui, i sobretot molta prudència ja que tot no està fet de roses.

En aquesta vida s’ha de lluitar i jo sempre he considerat que quan vull una cosa lluito per ella, sempre i quant em demostri que valdrà la pena, perquè no tinc gens de ganes de perdre més el temps, posaré de la meva part en tot el que faci falta però necessito un mínim per saber on i com començar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer