Cercador
Obrint els ulls a la realitat
Un relat de: Cris- Compartir:
Vull estirar braços i somriure-li a la vida, vull avançar cada pas amb fermesa i actitud positiva.
Vull veure la vida com una oportunitat única i immillorable, difícil de superar.
Crear reptes i noves expectatives que m'ajudin a motivar-me per seguir visquen dia a dia com un regal. Sento molt a dins meu que ho desitjo a crits, però encara em queda alguna cosa que solucionar dins meu per alliberar-me.
Crec en mi i en tot el que em proposo, se que no hi ha ningú com jo, no exsisteix res més valuós que se un mateix i creure's unic davant la vida.
Tu pots ajudar-te, tu pots superar les teves propies pors, només cal ser fort mentalment i vèncer tots els obstacles que et van apareixen dia a dia.
No crec en els contes de fades, ni en somnis imposibles, només crec en el meu present real aquí i ara.
"Sóc" aquest és el verb que ningú utilitza, només pensem i ens capfiquem en el vull ser o seré, ens empresonem en el desitg de ser algo que encara no ets i que has de treballar per poder arribar a ser-ho.
Una cosa tinc molt clara i és que no sóc com tota la gent que està lligada al sistema, no crec en res del que apareix o del que inventen. En les noves tecnologies que només t'absorveixen i et creen un món solitari, sinó aixeca la mirada de l'aparell i mira al teu voltant. Qui hi ha? NINGÚ, ningú perquè t'acabes oblidant del tracte personal, de la màgia del moment. Només el teu esquema es crea en el cap per pensar i en què et diran? Perquè no contesta?
Sobretot aquelles converses que mal interpretes i acabes discutint per algo que no exsisteix si veiesis a la persona cara a cara.
Trobo estupid que tot el que ve de dalt, va a misa. Molts dieun que son antisistema i que segueixen les propies regles, MENTIDA, t'estas enganyan a tu mateix perquè saps que has caigut al parany pero no ho vols assumir per vergonya.
Per estar en contacte amb els teus no necesites estar conectat les 24h, amb una simple trucada val més que mil missatges seguits diaris.
No per estar conectat tens mes amics o ets mes sociable. Estas totalment destrossant la teva personalitat, els teus principis.
No busco com tothom que em llegeixin i m'aprovin amb paraules boniques. Escric perquè m'agrada, perquè desconecto de tot el que m'envolta per deixar anar la meva realitat des de dintre meu. Per mi ja té valor sapiguer plasmar tot el que sento a través de les paraules.
Creant així el meu propi món.
Vull veure la vida com una oportunitat única i immillorable, difícil de superar.
Crear reptes i noves expectatives que m'ajudin a motivar-me per seguir visquen dia a dia com un regal. Sento molt a dins meu que ho desitjo a crits, però encara em queda alguna cosa que solucionar dins meu per alliberar-me.
Crec en mi i en tot el que em proposo, se que no hi ha ningú com jo, no exsisteix res més valuós que se un mateix i creure's unic davant la vida.
Tu pots ajudar-te, tu pots superar les teves propies pors, només cal ser fort mentalment i vèncer tots els obstacles que et van apareixen dia a dia.
No crec en els contes de fades, ni en somnis imposibles, només crec en el meu present real aquí i ara.
"Sóc" aquest és el verb que ningú utilitza, només pensem i ens capfiquem en el vull ser o seré, ens empresonem en el desitg de ser algo que encara no ets i que has de treballar per poder arribar a ser-ho.
Una cosa tinc molt clara i és que no sóc com tota la gent que està lligada al sistema, no crec en res del que apareix o del que inventen. En les noves tecnologies que només t'absorveixen i et creen un món solitari, sinó aixeca la mirada de l'aparell i mira al teu voltant. Qui hi ha? NINGÚ, ningú perquè t'acabes oblidant del tracte personal, de la màgia del moment. Només el teu esquema es crea en el cap per pensar i en què et diran? Perquè no contesta?
Sobretot aquelles converses que mal interpretes i acabes discutint per algo que no exsisteix si veiesis a la persona cara a cara.
Trobo estupid que tot el que ve de dalt, va a misa. Molts dieun que son antisistema i que segueixen les propies regles, MENTIDA, t'estas enganyan a tu mateix perquè saps que has caigut al parany pero no ho vols assumir per vergonya.
Per estar en contacte amb els teus no necesites estar conectat les 24h, amb una simple trucada val més que mil missatges seguits diaris.
No per estar conectat tens mes amics o ets mes sociable. Estas totalment destrossant la teva personalitat, els teus principis.
No busco com tothom que em llegeixin i m'aprovin amb paraules boniques. Escric perquè m'agrada, perquè desconecto de tot el que m'envolta per deixar anar la meva realitat des de dintre meu. Per mi ja té valor sapiguer plasmar tot el que sento a través de les paraules.
Creant així el meu propi món.
