Tedi

Reflexes de déus extingits,
retalls d' elevades vides,
com la llum d' un estel
quan arriba a la Terra,
som el record d' uns somnis
d' algú que va existir de debò
fa mils de milers d' anys.

Untaré amb olis ebris
un pilot de pensaments,
perquè es desviïn inconscients
al capriciós ball de l' atzar,
on poden ser permissibles
il·lusions i fantasies
gairebé sempre allunyades
del os dur de la raó.

La grandària del meu seny
és de mena diminuta,
la part grossa és esperança,
desigs d' ampliar-la
amb eines noves.

La seducció fascinant del dubte
supera de llarg la confiança,
és de plaer jugar a l' incògnit
amagar la por dels covards,
dignificar la feblesa humana.

Tots els camins hi porten
a la Roma que t' agrada,
aquesta és tan teva
personal i feta a mida,
com capaç ets de crear-la.

El calaix de les idees
jeu lluny, prou lluny,
fermat, forrellat dins laberint
ratllant la follia existencial;
Qui trencarà maneres?
qui durà nous aires?

La son em planxa el cap
quan és mes ple de pensaments
m' eixuga la raó amb deler,
duu boira tenebrosa de malsons.

Ombrívola espessor de tenebres
fluctua indecent vora on jo sóc
jeien, devorant vòmits de pensaments.

Galledes farcides de migranya
s' instal·len a la cova del cervell,
carregades de malícia destructiva,
encaminades fermament
al negre buit de l' oblit.

Esclata i brolla radiant
la mísera nafra del tedi,
malaltissa, viciosa, golafre,
buida de desitjos i idees.

Què deu ser,
què fa vessar la llàgrima
i aquesta es fon impotent
a la grandària de l' infinit?

Ploro, i penseu que ni així
em fuig la tristor del cap,
ni oblido el buit de l' univers
on augmenta sense fre
el gruix extrem de la pols.

No hi ha qui pugui aguantar
els nets ulls de la veritat!,
només qui és cec,
que és majoria.