Te pintaré unes paraules...

Me sap greu, Margalida, m'has demanat un soliloqui ara i potser el pintaré. Les paraules s'han d'aprofitar en el moment o es perden per sempre. Millor improvisaré un quadre sobre el futur que ens espera, que perduri, que la memòria es fugisera. Crec que pintaré unes ruïnes i ho faré en silenci, per a concentrar-me en l'instant, en un tic-tac imaginari que mata el present contínuament. Tu vols que sigui ara i jo t'oferesc una empremta per sempre. Recorda que el present no és res més que l'interval entre el passat i el futur, res més que això.