Tarragona

Hola Solarin,

Soc Ramon Llaberia, l'autor de la web www.lesnostresimatges.org , et demanaria si seria possible posar el teu relat de "TARRAGONA" a la meva pàgina web dins l'apartat que tinc sobre la ciutat http://www.lesnostresimatges.org/laciutat/index.html, m'agrada molt , dons en poques paraules saps descriure una gran quantitat de sentiments que tenim la gent de Tarragona.

Seria una cosa semblant com el relat que tinc de Sergi Yague al apartat Llamps i trons http://www.lesnostresimatges.org/meteorologia/llampsitrons/index.html

Be, estic a la espera de la teva resposta....

Si et va be respondre des de l'apartat de contacte de la web www.lesnostresimatges.org o agrairia dons si deixo l¡adreça de correu aqui es molt possible que em facin Spam.

Gràcies.

Tarragona és preciosa: la rambla, el casc antic, l'amfiteatre, els carrers, el passeig vora el mar...m'ha portat bastants records llegir el teu escrit. Gràcies!
Una abraçada,
AtzaVaRa

Es nota que t'estimes aquesta ciutat eh??Jo visc en un poble de Tarragona i la veritat que em paso la vida en aquesta ciutat i es molt maca.
El text molt ben relatat.
Petons.

Gràcies solarin pel teu relat tan ple d'amor i de reflexions.

Estimes Tarragona, ara i enllà dels temps, en la història. T'imagines persones, carrers, afanys... I ella, la ciutat t'enamora, t'encisa i et mou a escirure-li un poema d'amor. Que bonic silarin!

Que bell "sentir", que valent o generós regalar-li les teves paraules, el teu temps, el teu amor
amb tanta il.lusió, amb tanta força.

Molt bé solarin!! Segueix per aquest camí tan meravellós de les paraules, vessant sentiments
a dojo, a mans plenes. Donant-ho TOT de tu. Gràcies solarin. Un petó.

Però jo no sóc de Tarragona. Simplement és una terra que m'estimo molt, on hi guardo molts records. Segurament no serà l'únic escrit sobre ella que faré...
Igualment, merci :p

Bonic sentiment vers la teva terra.
De vegades ens costa veure la bellesa i l'encís del que tenim a la vora, potser perquè passem de llarg sense mirar, caminant per inèrcia.
Veig que aquest no és el teu cas, la contemples des de la perspectiva del passat i del present, unint les dues belleses en una sola història.
Jo vaig estar 3 mesos i mig a Tarragona i en guarda molts bons records.

M'agrada molt aquest dibuix que tens a la biografia. La meva filla tot el dia dibuixa personatges del manga i d'altres que es treu del cap. Convisc amb tots ells i decenes d'unicornis i cavalls, però ves per on m'agrada...

Una abraçada i fins aviat!

Fou el 20 d'Abril d'aquest mateix any. Era dimecres i vàrem anar per veure un obra de teatre clàssic anomenada 'Mostellaria' de Plauto. L'obra no està a l'alçada del públic. La feien al Camp de Mart on vam passar tot el migdia apalancats. Una amiga tenia amics a la ciutat i vingueren allà amb nosaltres també. Pel matí visitàrem el Museu d'Arqueologia, que tampoc està a l'altura del públic. Després veierem l'amfiteatre i el que queda del circ. M'enrecordo que també vam passar per davant del local d'alguna colla castellera de la ciutat, no m'enrecordo de quina però m'agradà.

A part el dia coincidí amb el de la cançó dels Celtas Cortos, que m'encanta.

20 DE ABRIL
20 de abril del 90
hola chata, ¿como estás?
¿Te sorprende que te escriba?
Tanto tiempo es normal
Pues es que estaba aquí solo
me había puesto a recordar
me entró la melancolía
y te tenia que hablar
¿Recuerdas aquella noche
en la cabaña del Turmo?
Las risas que nos hacíamos
antes todos juntos
hoy no queda casi nadie de los de antes
y los que hay han cambiado,
han cambiado, SI!
Pero bueno, ¿tu que tal? di
lo mismo hasta tienes críos
Que tal te va con el tío ese?
espero sea divertido
Yo la verdad, como siempre
sigo currando en lo mismo
la música no me cansa
pero me encuentro vacío
¿Recuerdas aquella noche
en la cabaña del Turmo?
Las risas que nos hacíamos
antes todos juntos
hoy no queda casi nadie de los de antes
y los que hay han cambiado,
han cambiado, SI!
Bueno pues ya me despido
si te mola me contestas,
espero que mis palabras,
desordenen tu conciencia.
Pues nada chica, lo dicho
hasta pronto si nos vemos
yo sigo con mis canciones
y tu sigue con tus sueños
¿Recuerdas aquella noche
en la cabaña del Turmo?
Las risas que nos hacíamos
antes todos juntos
hoy no queda casi nadie de los de antes
y los que hay han cambiado,
han cambiado, SI!

Una abraçada!!