Tardes de cigarretes i cacauets

Un relat de: malasang

Res no té importància quan m'assento en aquest banc, observant com plora Súria. Estem a gener, fa fred i tinc les mans inflades i vermelles però tot hi així passaria una hora o dues o tres més aquí. La fumera que fa cada cop que respira m'arriba a l'orella i em fa sentir molt segura, extremadament afortunada. Sé que no sóc lliure com els gats que se senten córrer entre els arbustos i herbes seques, sé que no és fàcil seguir endavant sense por com ho fa l'aire congelat, també sé que no tinc un espai respectat com el té el riu però avui em sento gat, aire i riu...
Una trucada al mòbil trenca la màgia: Gemma, Anna, heu de venir a assajar! Què hi farem...! però que bonica que ets Súria...

Comentaris

  • Surienca...[Ofensiu]
    AVERROIS | 20-04-2006 | Valoració: 10

    ...com el Bages n o hi ha res, estem al cor de Catalunya, per aixó som tan romantics. Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de malasang

malasang

17 Relats

22 Comentaris

20644 Lectures

Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
No em caracteritzo per fer-me i tenir mala sang, aquest nom ve de Sopa de Cabra, és una cançó que m'agrada.
Vaig néixer al 1989 a un poblet que se'n diu Súria, tranquil. Així m'ha encaminat la vida, una vida tranquil·la i jo especialment, sóc una persona molt tranquil·la i extremadament perfeccionista...
M'agrada la música, és mitja vida, sempre n'escolto i de tot tipus, també toco el clarinet, la guitarra i la gralla.
Gaudeixo de la lectura.
M'encanta aprofitar els regals de la natura. Per exemple banyar-me als rius, caminar per les muntanyes, berenar al bosc amb els amics, estirar-me en camps de roselles vermelles, acompanyar al Sola quan va a l'hort, menjar-me les volves de neu...

Per a més o qualsevol cosa:
malasang13@hotmail.com