Renova't

...Decideix perdre's per aquella vorera de rajoles diferents, algunes de línies rodones, d'altres amb línies rectes deixant imaginar un dibuix abstracte que mai ha arribat a entendre, rajoles brutes de sorra, de cendra, d'escopinades, de bassals protegits per fulles seques...
Els seus pensaments li recorden: "En som masses senyoreta, estem per a tot arreu i el teu cap se'ns ha fet petit. Ens agradaria acariciar-te el front però ens remous, ens mareges... No som nosaltres bufona, ets tu qui et fas mal".
En aquell precís instant, és quan fa un gran crit, amb totes les seves forces, com si cada decibel de més la netegés per dins. El món, eixordat, deixa de girar, i el sol tan sols il·lumina els seus ulls fins que aquests brillin tan com l'astre. Serà llavors quan l'aire tornarà a despentinar-li els cabells i el soroll dels automòbils tindran més importància que els seus batecs, però ja no estarà abatuda, ara quan camini no mirarà les rajoles depriments, ara serà capaç de caminar fins hi tot amb els ulls tancats.